El camperolat
Els camperols i camperoles eren els que treballaven les terres i produien els aliments i en general totes les matèries primes al món medieval.
FONT: Llibre d’Hores del duc de Berry. (s. XV)
– Creus que la pintura de dalt reprodueix la realitat d’aquella època? Per què?
Les exaccions senyorials
Com ja hem assenyalat, la major part de les terres eren propietat de nobles o de institucions religioses. Obviament, ells no les treballaven; ho feien els camperols.
– Per grups, feu un llistat de tot el que havia de pagar una família camperola al llarg de l’any, i a qui.
Doncs bé, amb el que li quedava, la família camperola havia d’alimentar-se durant tot un any.
– Ja hem vist qui acaparava pràcticament tot l’excedent de l’agricultura medieval. Però concretament, com ho feien?
– La família camperola, podia fer inversions per tal d’augmentar la seua productivitat? Per què?
La servitud
– Aquest fragment de baix forma part de l’anomenada “Sentència de Guadalupe”, dictada pel rei Ferran II d’Aragó al 1486. Què diu aquesta sentència?
Item, sentenciamos, arbitramos y declaramos que los dichos seniores no puedan la primera noche quel pages prende mujer dormir con ella o en señal de senyoria la noche de las bodas de que la muger sera echada en la cama pasar encima de aquella sobre la dicha muger, ni puedan los dichos seniores de la fija o fijo del pages con paga ni sin paga servirse del menos de su voluntat …
FONT: Edició de Guillermo Pérez Sarrión, versió de 1/11/15 (http://www.guillermoperezsarrion.es)
- – Si, abans de 1486, tu hagueres sigut la mare d’una xica el dia de la seua boda i t’hagueres trobat en aquesta situació, què hauries fet?
Les rebel·lions camperoles
Il·lustració francesa. s. XV
- Per tota Europa, el camperolat va lluitar per tal de millorar les seues condicions de vida. Els protagonistes d’eixes lluites no sabien escriure, així que ens han arribat pocs testimonis. Només les grans rebelions camperoles quedaren registrades. Una d’elles va ser la rebel·lió de Wat Tyler, a Anglaterra, al 1381. Altra, la dels pagesos de remensa, als comtats del nord de Catalunya, al segle XV.
El final del “dret” de violació
Els serfs catalans es revoltaren una i altra vegada, mantenint autèntiques guerres contra els senyors feudals. Finalment, al 1486, derrotaren als seus senyors i conseguiren la anomenada “Sentència de Gudalupe”, promulgada pel Rei Ferran II d’Aragó (que va actuar com a “mediador”).
Aquesta rebel·lió va ser coneguda com la Guerra dels remences.
Placa commemorativa del 500 aniversari, al monestir d’Amer.
– Activitat grupal: Penseu i dissenyeu un text i una imatge alternatives per a la commemoració d’aquest fet històric.
La Rebel·lió de Wat Tyler
Al 30 de maig de 1381 l’arcedià (sacerdot) John Bampton estava a Brentwood, amb la seua guàrdia personal, obligant als camperols a pagar impostos senyorials. Els camperols no van aguantar més i atacaren a Bampton i la seua guàrdia, que pegaren a fugir. La rebelió es va extendre pertot arreu. El camperolat rebel cremava els arxius senyorials (on estaven apuntades les comptabilitats dels impostos) i assaltava les presons senyorials, alliberant als presos (molts d’ells empresonats només per no pagar els impostos als seus senyors). Les demandes dels camperols revoltats eren el fi de les prestacions servils i la disminució dels impostos senyorials.
La cosa va anar a més, i va acabar amb tota una batalla on el rei Richard II va tenir que mobilitzar 4000 guerrers per tal de fer front als camperols revoltats. La rebelió va acabar amb l’aparent victòria del rei.
Però els impostos baixaren i la servitud va desaparèixer d’Anglaterra per sempre.
“Quan Adan arava la terra i Eva filava la llana, qui era llavors el cavaller? Des del principi tots els homes per naturalesa es van crear per igual, i la nostra servitud va venir per la injusta opressió de homes malvats. Perquè si Déu hagués volgut que existiren serfs, hauria establit des del principi qui hauria de ser serf i qui home lliure. I, per tant, us exhorto a considerar que ara ha arribat el moment, que ens ha sigut assenyalat per Déu, en el qual vosaltres podeu (si voleu) acabar amb el jou de l’esclavitud i recuperar la llibertat “.
John Ball, un dels líders de la revolta, 1381. FONT: http://www.bbc.co.uk/radio4/history/voices/voices_reading_revolt.shtml
– Quins arguments va emprar John Ball per a justificar i legitimar la revolta?
– Hui en dia, si tu hagueres de justificar una reclamació, empraries arguments pareguts? Per què?
Camperols alodials
Aquests eren camperols que poseien les seues parcel·les de terra. No obstant això, estaven sotmesos al pagament de totes les càrregues jurisdiccionals que el seu senyor considerés i al pagament del delme.
Els territoris de frontera recentment arrebatats als regnes musulmans amb freqüència quedaven despoblats per efecte de la guerra. Per tal d’afavorir el repoblament, tant el rei com la noblesa (laica o eclesiàstica) oferien terres lliures només carregades amb exaccions jurisdiccionals. Els contractes col·lectius en els que s’estipulaven les condicions eren coneguts com “cartas pueblas”.
Aquesta és la carta puebla de Carrascal (Castelló), escrita per fray Hug de Fullalquer al 17 d’abril de 1239:
“Sepan todos que nos, fray Hugo de Fullalquer, por la gracia de Dios humilde castellano de Amposta, con el acuerdo y voluntad de nuestros frailes, fray Ramón de Teris, comendador de Cervera, y fray Gigó y fray Martí Eneguiz, os damos y concedemos a vos, Pere de Capellá y Bernat Guasch y Balaguer d’Abella y Arnau de Castellbó y a todos los vuestros por igual, toda la heredad con yermos y poblados del comendador de Cervera, en el lugar nombrado el Carrascal, tal como limita por oriente con otra población de dicho Carrascal, a occidente con término de Xert, a mediodía con el riu Sec y heredades de los sarracenos, al cierzo con el término de Canet y la Jana. Tal como por dichos cuatro límites está rodeada y determinada, os la damos a vos y a los vuestros y a toda vuestra posteridad, con el pacto que deis lealmente el diezmo y primicia de todos los bienes que Dios os dará, y todas las costumbres que hacen los demás pobladores del término de Cervera, os damos dicha población entera desde el cielo hasta el abismo a vos y a los vuestros y a toda vuestra posteridad para siempre, […] pero salvando los derechos [jurisdiccionales] nuestros y el dominio del Hospital. Si deseáis vender, dar en prenda o enajenar dicha heredad podéis hacerlo, excepto a religiosos, y a caballeros y a mujeres.
Y nos, dichos pobladores antes nombrados, os prometemos a vos, fray Hugo de Fullalquer, y otros frailes del Hospital, que trabajaremos y sembraremos y cultivaremos y haremos casas y habitaremos aquí con todas nuestras cosas.
Esto se hizo el día 17 de abril del año 1239.
Signo de fray Hugo de Fullalquer, por gracia de Dios humilde castellán de Amposta, signo de fray Ramón de Teris, comendador de Cervera, signo de fray Gigó, signo de fray Martí Eneguiz.
Signo de Guillem Rufa, signo de Bernat d’Horta, testigos del asunto.
Pere Subdells, que lo escribió por mandato de fray Arnau, prior de Cervera, los dichos día y año.”
FONT i anàlisi del document: Maria Estela Verge Morera http://mayores.uji.es/blogs/antopsantmateu/?p=994
– Fixa’t en la data del document: Qui va otorgar previament eixes terres a l’ordre militar-religiosa de Sant Joan de l’Hospital i en quin context?
– Els camperols reben la terra. Què han de donar a canvi? A quí?
GeoLlengua 