El camperolat

Els camperols i camperoles eren els que treballaven les terres i produien els aliments i en general totes les matèries primes al món medieval.

riches.png

FONT: Llibre de Hores del duc de Berry. (s. XV)

A la imatge, tens una representació absolutament edulcorada del que era la vida camperola. Però la realitat era moltíssim més dura:

Les exaccions senyorials

Com ja hem assenyalat, la major part de les terres eren propietat de nobles o de institucions religioses. Obviament, ells no les treballaven; ho feien els camperols. La família camperola treballava la terra asignada i a canvi pagava al senyor una renta, bé en forma de diners, bé en forma de part de la collita.

A més de la renda derivada del “lloguer” de la terra, la família camperola tenia que pagar el delme a l’Esglesia. I a més del delme, tenien que pagar totes les càrregues derivades de la jurisdicció senyorial: monopolis, aduanes, alguna que altra multa, etc.

Amb el que li quedava, la família camperola havia d’alimentar-se durant tot un any.

– Qui acaparava pràcticament tot l’excedent de l’agricultura medieval? Com ho feien?

– La família camperola, podia fer inversions per tal d’augmentar la seua productivitat? Per què?

La servitud

En moltes parts d’Europa (com per exemple el nord de Catalunya) els senyors feudals, a més de posseir la jurisdicció i la propietat de les terres, també poseïen als camperols: els serfs no podien abandonar la parcel·la de terra a la que el seu senyor els tenia lligats, tenien que demanar-li permís per a casar-se, i fins i tot el senyor tenia dret a violar a la núbia abans del matrimoni.

Tal era la brutalitat de la situació dels serfs que als musulmans d’Al-Andalus els resultava imposible distingir entre la servitud cristiana i la pura esclavitud.

Les rebelions camperoles

Grande-Jacquerie-2.jpg

Il·lustració francesa. s. XV

Per tota Europa, el camperolat va lluitar per tal de millorar les seues condicions de vida. Els protagonistes d’eixes lluites no sabien escriure, així que ens han arribat pocs testimonis. Només les grans rebelions camperoles quedaren registrades. Una d’elles va ser la rebelió de Wat Tyler, a Anglaterra, al 1381.

Al 30 de maig de 1381 l’arcedià (sacerdot) John Bampton estava a Brentwood, amb la seua guàrdia personal, obligant als camperols a pagar impostos senyorials. Els camperols no van aguantar més i atacaren a Bampton i la seua guàrdia, que pegaren a fugir. La rebelió es va extendre pertot arreu. El camperolat rebel cremava els arxius senyorials (on estaven apuntades les comptabilitats dels impostos) i assaltava les presons senyorials, alliberant als pressos (molts d’ells empresonats només per no pagar els impostos als seus senyors). Les demandes dels camperols revoltats eren el fi de les prestacions servils i la disminució dels impostos senyorials.

La cosa va anar a més, i va acabar amb tota una batalla on el rei Richard II va tenir que mobilitzar 4000 guerrers per tal de fer front als camperols revoltats. La rebelió va acabar amb l’aparent victòria del rei.

Però els impostos baixaren i la servitud va desaparèixer d’Anglaterra per sempre.

“Quan Adan arava la terra i Eva filava la llana, qui era llavors el cavaller? Des del principi tots els homes per naturalesa es van crear per igual, i la nostra  servitud va venir per la injusta opressió de homes malvats. Perquè si Déu hagués volgut que existiren serfs, hauria establit des del principi qui hauria de ser serf i qui home lliure. I, per tant, us exhorto a considerar que ara ha arribat el moment, que ens ha sigut assenyalat per Déu, en el qual vosaltres podeu (si voleu) acabar amb el jou de l’esclavitud i recuperar la llibertat “.

John Ball, un dels líders de la revolta, 1381. FONT: http://www.bbc.co.uk/radio4/history/voices/voices_reading_revolt.shtml

– Quins arguments va emprar John Ball per a justificar i legitimar la revolta?

– Hui en dia, si tu hagueres de justificar una reclamació, empraries arguments pareguts? Per què?

Camperols alodials

Aquests eren camperols que poseien les seues parcel·les de terra. No obstant això, estaven sotmesos al pagament de totes les càrregues jurisdiccionals que el seu senyor considerés i al pagament del delme.

Els territoris de frontera recentment arrebatats als regnes musulmans amb freqüencia quedaven despoblats per efecte de la guerra. Per tal d’afavorir el repoblament, tant el rei com la noblesa (laica o eclesiàstica) oferien terres lliures només carregades amb exaccions jurisdiccionals. Els contractes col·lectius en els que s’estipulaven les condicions eren coneguts com “cartas pueblas”.

Aquesta és la carta puebla de Carrascal (Castelló), escrita per fray Hug de Fullalquer al 17 d’abril de 1237:

“Sàpiguen tots que nos, fra Hug de Fullalquer, per gràcia de Déu humil castellà [prior] d’Amposta, amb l’acord i voluntat dels nostres frares, fra Ramon de teris, comendador de Cervera [del Maestrat], i fra Gigó i fra Martí Éneguez, us donem i concedim a vós, Pere de Capellà i Bernat Guasch i Balaguer d’Abella i Arnau de Castellbò i tots els vostres per igual tota la heretat, amb erms i poblats del comendador de Cervera [del Mestre], al lloc nomenat el Carrascal, tal com divideix per orient amb una altra població […], a occident amb el terme de Xert, a migdia amb el riu Sec i heretats dels sarraïns i al nord amb el terme de Canet i la Jana. tal com per aquests 4 límits està envoltada i determinada, us la donem a vós i als vostres i a tota la vostra posteritat, amb el pacte que doneu lleialment el delme i primícia de tots els béns que Déu us donarà, i tots els costums que fan els altres pobladors del terme de Cervera [del Maestre]; us donem aquesta població sencera des del cel fins a l’abisme a vós i als vostres i a tota la vostra posteritat per sempre […], però salvant els drets nostres i el domini [jurisdiccional de l’Ordre] l’Hospital. Si desitgeu vendre, donar en penyora o alienar aquesta heretat podeu fer-ho, excepte a religiosos, i a cavallers i a dones.

I nos, aquests pobladors abans nomenats, us prometem a vós, fra Hug de Fullalquer, i altres frares de l’Hospital, que treballarem i sembrarem i conrearem i farem cases i habitarem aquí amb totes les nostres coses.

Això es va fer el dia 17 d’abril de l’any 1239.

Signe de fra Hug de Fullalquer, per gràcia de Déu humil castellà d’Amposta, signe de fra Ramon d teris, comendador de Cervera, signe de fra Gigó, signe de fra Martí Eneguez.

Signe de Guillem Rufa, signe de Bernat d’Horta, testimonis de l’assumpte.
Pere Subdells, que el va escriure per mandat de fra Arnau, prior de Cervera, les dites dia i any. “

FONT i anàlisi del document: Maria Estela Verge Morera http://mayores.uji.es/blogs/antopsantmateu/?p=994

– Fixa’t en la data del document: Qui va otorgar previament eixes terres a l’ordre militar-religiosa de Sant Joan de l’Hospital i en quin context?

Anuncis