Els altres senyors feudals: L’Església

Els altres titulars de senyorius eren els monestirs, els convents, les catedrals i les grans esglésies. Tenien exactament els mateixos poders i privilegis que hem vist per als nobles. Fins i tot també podien acumular terres i blindar el patrimoni acumulat mitjançant  el privilegi d’amortització. Les terres amortitzades no es podien vendre.

Dins de l’escalafó eclesiàstic, els llocs de més poder eren ocupats habitualment per fills de nobles que previament es feien sacerdots o monjos. (Recorda com el fill xicotet d’Alfonso III d’Astúries, allà pel segle IX, va ser “colocat” com arcedià de la catedral d’Oviedo https://goo.gl/fx89qt).

Aquesta es la tomba del bisbe Lope de Fontecha (meds. segle XIV), a la catedral de Burgos.

Doncs bé, la tomba va ser construida amb (una xicoteta part dels) diners que la catedral de Burgos obtenia dels seus senyorius.

– Torna al document sobre els senyorius valencians i escriu en columna el nom de deu pobles sota jurisdicció senyorial eclesiàstica així com el nom de les institucions eclesiàstiques titulars.

A més de les seues terres i les seues jurisdiccions, l’Església tenia altra font d’ingressos extra: el delme.

El delme era la desena part de totes les collites de tots els camps, i es cobrava a tots els camperols, independentment de qui fora el propietari de la jurisdicció. En efecte, era un “super-impost”.

Amb eixe fluxe de riquesa, i gaudint del privilegi d’amortització, a finals de l’Edat Mitjana l’Església acumulava ja un patrimoni impressionant.

De l’explotació d’eixe patrimoni (via camperols) vivien monjos, flares, monges, cures, bisbes, arcedians, seminaristes i un llarg etcètera. Tota aquesta gent, igual que la noblesa, no treballava: la seua feina consistia en orar i salvar ànimes. Una (molt xicoteta) part d’ells i elles es dedicava a activitats intel·lectuals.

Part d’eixa riquesa era gastada en la construcció d’edificis (catedrals, esglésies, monestirs, convents) i la contractació de esculptures i pintures religioses. És l’art medieval. Anem a veure-lo.