Fets i esdeveniments

La fi d’Al-Andalus

Abans de començar, no estaria de més repassar un poquet la geografia bàsica de la Península Ibèrica: conques hidrogràfiques i serralades de la P.I.

taifas-en-1050.jpg

Després d’una llarga guerra interna, a l’any 1031 tot el territori d’Al-Andalus es va trencar en una multitud de xicotets regnes independents uns dels altres coneguts com Regnes de Taifes. Açò va suposar el principi del declivi de l’hegemonia musulmana a la Península Ibèrica sobretot perquè els regnes cristians del nord estaven seguint precisament la tendència contraria: fusionar-se i fer-se cada vegada més forts.

– Quin sistema o sistemes creus tú que utilitzaven per tal d’unificar uns regnes amb altres?

La conquesta del territori peninsular musulmà per part dels regnes cristians del nord es va dur a terme en dues fases:

El primer colp tindrà lloc a finals del XI principis del XII: Alfonso VI de Castilla y León (Castella i LLeó) pren al 1085 la ciutat de Toledo. I al 1118 Alfons I, rei de la Corona d’Aragó i de Navarra, conquesta Saragossa. Els regnes cristians pràcticament havien doblat els seus territoris i les noves fronteres eren la vall del Tajo i el sud de la vall de l’Ebre i les muntanyes de Terol. Al 1147 Alfonso I de Portugal “acaba la faena” conquerint la desembocadura del Tajo: Lisboa.

reinos cristianos al-andalus 1162.jpg

Per tal d’evitar la conquesta inmediata, molts regnes de Taifes pactaren amb els reis aragonesos i castellans el pagament de forts tributs annuals en or i plata.

El segon colp va tenir lloc a mitjan segle XIII: al 1238 va caure València en mans de Jaume I d’Aragó, i al 1248 Sevilla va ser conquerida per Fernando III de Castilla. Després d’acabar amb alguns “flecos”, d’Al-Andalus només quedava el regne taifa de Granada.

avance-cristiano-en-1270.jpgGranada va romandre com regne vassall de Castella, sotmés a un fort tribut. Finalment, al 1492 les dues corones de Castella i Aragó, unificades via matrimoni(*), van liquidar-lo definitivament després d’una llarga guerra de deu anys.


FLECOS: Figuradament, assumptes pendents de menor importància.

UNIFICACIÓ DE CASTELLA I ARAGÓ: La unió de les dues corones més poderoses de la Península Ibèrica es va dur a terme mitjançant el matrimoni, en 1469, d’Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó, coneguts com els Reis Catòlics.

Anuncis