Fets i esdeveniments
La fi d’Al-Andalus
Abans de començar, no estaria de més repassar un poquet la geografia bàsica de la Península Ibèrica: conques hidrogràfiques i serralades de la P.I.
– Emprant el 3r o 4rt mapa de l’entrada anterior, remarca i/o ubica en un mapa físic de la Península Ibérica els següents rius i ciutats:
Ebre, Saragossa, Duero, Oporto, Tajo, Toledo, Lisboa, Túria, València, Guadiana, Faro (actualment, ciutat portuguesa a la costa sud del país), Guadalquivir, Sevilla, Còrdoba.
– Explica en què consistia una campanya militar de conquesta a l’Edat Mitjana: preliminars, execució i, en cas d’èxit, finalització del procés. Recorda el cas de Balansiya i Jaume I d’Aragó.
Després d’una llarga guerra interna, a l’any 1031 tot el territori d’Al-Andalus es va trencar en una multitud de xicotets regnes independents uns dels altres coneguts com Regnes de Taifes. Açò va suposar el principi del declivi de l’hegemonia musulmana a la Península Ibèrica.
– Un rei, com qualsevol altre noble, en realitat, què posseia?
– A la seua mort, que feia amb les seues possesions?
La història de Teresa
Teresa de Lleó, a la mort del seu pare, el rei Alfonso VI de Lleó, va rebre en herència un conglomerat de senyorius (jurisdiccionals en la seua major part) dels quals el més important era el comptat d’Oporto. I el seu fill, Alfonso Enríquez, va heretar-lo tot de la seua mare (després d’algunes “discussions” familiars).
– De quin “regne” va ser primer monarca Alfonso Enríquez? Qui va ser el seu avi?
La conquesta del territori peninsular musulmà per part dels regnes cristians del nord es va dur a terme en dues fases:
El primer colp tindrà lloc a finals del XI principis del XII: Alfonso VI de Castilla y León (Castella i LLeó) pren al 1085 la ciutat de Toledo. I al 1118 Alfons I, rei de la Corona d’Aragó i de Navarra, conquesta Saragossa. Els regnes cristians pràcticament havien doblat els seus territoris i les noves fronteres eren la vall del Tajo i el sud de la vall de l’Ebre i les muntanyes de Terol. Al 1147 Alfonso I de Portugal “acaba la faena” conquerint la desembocadura del Tajo: Lisboa.
Per tal d’evitar la conquesta inmediata, molts regnes de Taifes pactaren amb els reis aragonesos i castellans el pagament de forts tributs annuals en or i plata.
El segon colp va tenir lloc a mitjan segle XIII: al 1238 va caure València en mans de Jaume I d’Aragó, i al 1248 Sevilla va ser conquerida per Fernando III de Castilla. Al 1249 Alfons III de Portugal va prendre la ciutat de Faro (Ukshunuba), a la costa sudatlàntica de la Península. Després d’acabar amb alguns “flecos”, d’Al-Andalus només quedava el regne taifa de Granada.
Regnes de la Península Ibérica cap al 1360
Granada va romandre com regne vassall de Castella, sotmés a un fort tribut. Finalment, al 1492 les dues corones de Castella i Aragó, unificades via matrimoni(*), van liquidar-lo definitivament després d’una llarga guerra de deu anys.
– Esquematitza la informació de dalt.
– Sobre el mapa físic que feres abans, traça el perfil del regne de Granada.
– Investiga: qui foren els almoràvits i els almohades? [màxim 40 paraules]
FLECOS: Figuradament, assumptes pendents de menor importància.
UNIFICACIÓ DE CASTELLA I ARAGÓ: La unió de les dues corones més poderoses de la Península Ibèrica es va dur a terme mitjançant el matrimoni, en 1469, d’Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó, després coneguts com els Reis Catòlics. La filla dels dos, Joana, heretarà les jurisdiccions i fidelitats del seu pare i la seua mare.
GeoLlengua 