Fires i ciutats

Els grans acumuladors d’excedent (via exaccions senyorials i delmes) eren la noblesa i el clergat.

Així, malgrat ser el motor econòmic de les societats medievals, el camperolat pràcticament no tenia res amb el que intercanviar.

– Aleshores, d’on treien els camperols les seues robes, les seues ferramentes, els seus utensilis de cuina, etc?

– Escriu la teua definició d’economia de subsistència.

No obstant això, alguns camperols (camperols alodials, sobretot) sí aconseguien acumular una mica d’excedent: blat, algun animal, etc. Cada cert temps (una vegada a l’any normalment), camperols, artesans i venedors en general quedaven en un lloc i en un dia concret per tal de comerciar. Aquests esdeveniments eren les fires. Allí els camperols monetitzaven els seus exedents i compraven: alguna eina, algún pot de ceràmica, algun moble, fins i tot algún vestit. Però ull: una vegada a l’any.

German-manuscript-illustration.jpg

FONT: Tübinger Hausbuch Iatromathematisches Kalenderbuch die Kunst der Astronomie und Geomantie

 – Amb aquest fluxe de comerç, hi havien molts menestrals (artesans) dedicats a la producció de baixa qualitat?

El consum sumptuari

Els grans acaparadors de la riquesa generada per l’economia medieval eren la noblesa laica i eclesiàstica. Ells eren els que gastaven diners en grans quantitats i de forma habitual.

Bisbes, grans nobles, etc., tenien residència (o residències) al camp, però diguem-ne que la seua residència-base estava a la ciutat. I era en la ciutat on gastaven en luxes els diners que obtenien dels seus senyorius.

133_banquete1_1000x565.jpg

Escena de banquet en una miniatura de La veritable història d’Alexandre el Gran. P. s. XV. WHITE IMAGES / SCALA, FIRENZE

Els artesans medievals vivien doncs a les ciutats, produint als seus tallers productes de luxe per als grans consumidors de l’època: nobles i clergues.

taller-satreria-s-xv

Els artesans ubicaven els seus tallers i tendes al mateix carrer o barri. Per exemple, a la ciutat de València tots els fabricants de vellut de seda (terciopelo) vivien al barri dels velluters, que encara conserva el nom.

Al cap del taller i tenda es trobava el propietari, el Mestre artesà. El seu home de confiança, també artesà, tenia el grau d’Oficial. I els xicons que estaven al taller aprenent l’ofici eren els aprenents.

Els artesans s’agrupaven per oficis en organitzacions anomenades gremis. Per tal d’exercir la professió en una ciutat, l’artesà havia de comptar amb el vist i plau del gremi corresponent.

– Al plànol de la teua ciutat més pròxima, averigua on es trobaven ubicats alguns dels gremis medievals.

Els poders del Gremi

Dins d’un ofici, el gremi era el poder suprem:

  • Donava o denegava permís per tal d’obrir un nou taller.
  • Avaluava als aspirants a oficial o mestre mitjançant una prova donant (o no) la categoria corresponent al aspirant.
  • Establia els preus als que s’havien de vendre els diferents tipus de productes.

Peró també mirava pels membres del gremi i les seues famílies:

  • En cas de mort, el gremi pagava el funeral.
  • En cas d’accident laboral, el gremi alimentava a l’accidentat i la seua família durant la seua recuperació.
  • En cas de mort inesperada, el gremi acollia als fills del mort com aprenents en diferents tallers.

– Si tu eres artesà i volies competir amb els tallers veïns venent a preus més baixos, podies fer-lo?

– Imagina’t que tu fores un menestral a l’Edat Mitjana i pugueres escollir: estaries dins del gremi o no?

El comerç a llarga distància

Tal era el poder de compra de la noblesa i el alt clergat, que eren capaços de pagar productes portats des de terres tan llunyanes com Xina, Índia o Aràbia. Aquests productes arribaven a les ciutats europees importats per mecaders que invertien anys en anar, comprar i portar a Europa eixos productes.

Barco - Cantigas

Eixos productes eren seda, marfil, encens, pebre negre, canyella, sucre, etc. Per exemple el sucre era tan car que es venia per grams. Així, aquest era uncomerç centrat en mercaderies de moltíssim valor i que generava enormes beneficis.

com03i.jpg

FONT: Tacuinum Sanitatis. s. XIV

 – Investiga qui va ser Marco Polo.

Anuncis