11. L’Europa de la impremta i l’arcabús

Els segles XVI i XVII

A l’any 1454 a la ciutat germana de Mainz, Johannes Gutenberg va fer al seu taller 180 còpies de la Biblia, així, del tiró. Òbviament, no les va fer a mà (a un copista expert, una Bíblia a mà li costava de fer un any sencer). Per tal de duplicar sistemàtica, fidel i ràpidament un llibre tan gros, guttenberg va emprar el seu nou invent: la impremta de tipus mòbils.

Buchdruck-15-jahrhundert_1.jpg

Gutenberg_Bible,_Lenox_Copy,_New_York_Public_Library,_2009._Pic_01.jpg

Una de les 180 bíblies de Guttenberg. New York Public Library

– Quins avantatges i quines conseqüències creus tu que va tenir aquest invent?

Només un any abans havia tingut lloc un fet de naturalesa ben diferent: al 1453 el sultan turc-otomà Mehmed II va conquerir la ciutat de Constantinoble. En poc de temps tots els territoris bizantins en sòl Europeu caigueren en mans turques. L’Imperi Bizantí havia deixat d’existir. La capital, Constantinoble, va passar a anomenar-se Estambul.

Sarayi_Album_10a.jpg

Mehmed II. Retrat fet per Gentile Bellini, f. s. XV.

I quaranta anys després, al 1492, un capità italià navegant amb tres xicotets vaixells al servei de les Corones de Castella i Aragó va topar-se inesperadament amb tot un continent fins a eixe moment totalment desconegut per als europeus: Amèrica.

Tumba_de_Colon-Sevilla.jpg

Tomba de Cristóbal Colón. Catedral de Sevilla.

Aquests tres fets marcaren el principi de la fi d’una manera d’entendre el món. Per això considerem al segle XV com l’últim de l’Edat Mijana.

Anuncis