11. L’Europa de la impremta i l’arcabús
Els segles XVI i XVII
A l’any 1454 a la ciutat germana de Mainz, Johannes Gutenberg va fer al seu taller 180 còpies de la Bíblia, així, del tiró. Òbviament, no les va fer a mà (a un copista expert, una Bíblia a mà li costava de fer un any sencer). Per tal de duplicar sistemàtica, fidel i ràpidament un llibre tan gros, guttenberg va emprar el seu nou invent: la impremta de tipus mòbils.
Una de les 180 bíblies de Guttenberg. New York Public Library
– Quins avantatges i quines conseqüències creus tu que va tenir aquest invent?
Només un any abans havia tingut lloc un fet de naturalesa ben diferent: al 1453 el sultan turc-otomà Mehmed II va conquerir la ciutat de Constantinoble. En poc de temps tots els territoris bizantins en sòl Europeu caigueren en mans turques. L’Imperi Romà d’Orient (Bizanci) havia deixat d’existir. La capital, Constantinoble, va passar a anomenar-se Estambul.
Mehmed II. Miniatura-retrat fet per Ahmed Siblizade, circa 1480.
I quaranta anys després, al 1492, un capità italià navegant amb tres xicotets vaixells al servei de les Corones de Castella i Aragó va topar-se inesperadament amb tot un continent fins a eixe moment totalment desconegut per als europeus: Amèrica.
Tomba de Cristóbal Colón. Catedral de Sevilla.
Aquests tres fets marcaren el principi de la fi d’una manera d’entendre el món. Per això considerem al segle XV com l’últim de l’Edat Mijana.
Arcabús. Font: Pearson Scott Foresman
Arcabusser. Aiguafort de Hendrick Goltzius, 1585.
– Al següent enllaç, consulta i explica com es carregava un arcabús:
GeoLlengua 