El “plan B” dels Europeus a Amèrica

La Corona Espanyola

Com ja veierem, l’objectiu de la Corona al finançar els viatges de Colón era bàsicament trobar una ruta més curta (i lliure) per tal d’arribar a Xina, Índia, Cipango, etc., i els seus productes exòtics (i caríssims): seda, sucre, canyella, espècies (clau, nou moscada, pebre negre), etc.

Però el que havien trobat eren unes noves terres, desconegudes (però això sí, poblades), i a més habitades per gents que militarment eren molt inferiors als europeus: la seua tecnologia armamentística es trobava a més de 2000 anys de distància…

Imagina’t el panorama: terres fèrtils en abundància, habitants fàcilment dominables perquè no poden defendre’s, i europeus procedents d’una societat a on la màxima aspiració social és convertir-se en noble amb un senyoriu.

– Què creus tu que feren els espanyols a les noves terres descobertes?

La conquesta

Donada l’enorme superioritat militar dels espanyols, la conquesta va ser molt ràpida, i no tan sols de les aldees i pobles de menuts agricultors. Tant l’Imperi Azteca a Mèxic com l’Imperi Inca a Sudamèrica caigueren ràpidament en mans dels espanyols, malgrat oferir tota la resistència militar de la que foren capaços.

L’Imperi Azteca va ser conquerit per Hernán Cortés al 1519-21

L’Imperi Inca va ser conquerit per Francisco Pizarro un poc després, al 1532-33.

POMA0392v.jpg

Assassinat del rei inca Atahualpa. FONT: Guaman Poma: Nueva corónica y buen gobierno. 1615. Det Kongelige Bibliotek. https://goo.gl/CxMZBv

La defensa dels dominats: Bartolomé de Las Casas

Al 1502 Bartolomé de Las Casas, intelectual i frare dominic, va viatjar per primera vegada a les noves terres de la Corona de Castella: l’illa La Española (actual illa de Santo Domingo) i a l’illa de Cuba. Allí va quedar espantat de les condicions de violència i semi-esclavitud a les que estaven sent sotmesos els habitants autòctons.

En la isla Española [Santo Domingo], que fue la primera, como dejimos, donde entraron cristianos y comenzaron los grandes estragos y perdiciones destas gentes y que primero destruyeron y despoblaron, comenzando los cristianos a tomar las mujeres e hijos a los indios para servirse y para usar mal dellos y comerles sus comidas que de sus sudores y trabajos salían, no contentándose con lo que los indios les daban de su grado conforme a la facultad que cada uno tenía, que siempre es poca, porque no suelen tener más de lo que ordinariamente han menester y hacen con poco trabajo, y lo que basta para tres casas de a diez personas cada una para un mes, come un cristiano y destruye en un día, y otras muchas fuerzas y violencias y vejaciones que les hacían, comenzaron a entender los indios que aquellos hombres no debían de haber venido del cielo; y algunos escondían sus comidas, otros sus mujeres e hijos, otros huíanse a los montes por apartarse de gente de tan dura y terrible conversación. Los cristianos dábanles de bofetadas y de palos, hasta poner las manos en los señores de los pueblos; y llegó esto a tanta temeridad y desvergüenza que al mayor Rey señor de toda la isla, un capitán cristiano le violó por fuerza su propia mujer.

Bartolomé de Las Casas: Brevísima relación de la destrucción de las Indias. 1542

– Exactament, què feren els “cristians” a l’illa de Santo Domingo?

Bartolomé de Las Casas va dedicar tota la seua vida a un objectiu: que a la Corona de Castella els indígenes americans fossen reconeguts com a súbdits del rei i, per tant, persones lliures.

I ho va aconseguir. Al 20 de novembre de 1542 la Corona va promulgar les Leyes y ordenanzas nuevamente hechas por su magestad para la gobernación de las Indias y buen tratamiento y conservación de los indios, més conegudes com la Pragmàtica de 1542 o “Leyes Nuevas”.

Però  la Pragmàtica de 1542 no va poder evitar que, mitjançant estratagemes legals, els nous (aspirants a) senyors continuassen explotant als habitants d’Amèrica amb pràcticament la mateixa brutalitat que abans de la seua publicació.

L’Eencomienda

Bàsicament, l’encomienda consistia en que s’assignava un grup de persones autòctones a un espanyol per tal de que aquest els ensenyara la doctrina cristiana i els convertira al catolicisme. A canvi d’aquesta tasca “cristianitzadora”, els  “adoctrinats” tenien que pargar-li el seu esforç educador treballant totalment gratis per a ell.

POMA0565v

Un encomendero rep “indis” per tal del ser catolitzats. FONT: Guaman Poma: Nueva corónica y buen gobierno. 1615. Det Kongelige Bibliotek. https://goo.gl/V7ayFW

Pots imaginar-te en que va consistir de veritat l’encomienda.

POMA0661v

El frare mercedari Martín de Murúa colpejant a un dels seus “indis”. FONT: Guaman Poma: Nueva corónica y buen gobierno. 1615. Det Kongelige Bibliotek. https://goo.gl/GJ2Ymm

Als pocs anys, a les illes del Carib ja no quedaven “indis”: havien sigut exterminats per les brutals condicions de treball a les que foren sotmesos pels espanyols. A la resta d’Amèrica, la mort i conseqüent caiguda en el nombre de població autòctona fou calfredant.

La isla de Cuba es cuasi tan luenga como desde Valladolid a Roma: está hoy cuasi toda despoblada. La isla de San Juan y la de Jamaica, islas muy grandes y muy felices y graciosas, ambas están asoladas. Las islas de los Lucayos, que están comarcanas a la Española y a Cuba por la parte del norte, que son más de sesenta, con las que llamaban de Gigantes y otras islas grandes y chicas […] en las cuales había más de quinientas mil ánimas, no hay una sola criatura: todas las mataron trayéndolas y por traellas a la isla Española, después que vían que se les acababan los naturales della. Andando un navío tres años a rebuscar por ellas la gente que había después de haber sido vendimiadas, […] no se hallaron sino once personas, las cuales yo vide. Otras más de treinta islas que están en la comarca de la isla de San Juan, por la mesma causa están despobladas y perdidas. Serán todas estas islas de tierra más de dos mil leguas, que todas están despobladas y desiertas de gente.

Bartolomé de Las Casas: Brevísima relación de la destrucción de las Indias. 1542

– Desprès d’unes dècades, quin havia sigut l’efecte de la “colonització” espanyola sobre l’Illa de Cuba?

El Regne de Portugal

Portugal va dominar les planures litorals de l’actual Brasil. El patró de colonització i explotació va ser molt similar al castellà, amb la diferència que segons la legislació portuguesa, els habitants autòctons sí podien ser esclavitzats sense problemes. El resultat va ser l’extermini de la població autòctona per causa dels treballs forçats als que foren sotmesos. Només sobreviviren els caçadors-recolectors de les jungles de l’interior del pais (perque fugiren, clar està). No obstant això, sempre estigueren exposats al perill de ser capturats pels “bandeirantes”, caçadors professionals d’éssers humans.

La Corona Britànica

Els anglesos  van intentar establir colònies semblants a les espanyoles i les portugueses a l’àrea de l’actual estat de Virgínia (als Estats Units), però els aborígens fugiren ràpidament cap a l’interior. Sense mà d’obra que explotar, aquests primers intents colonitzadors fracassaren.

Però a començaments del segle XVII se’ls va ocòrrer la següent idea: des d’Anglaterra, portaren mà d’obra semi-esclava a treballar a Virgínia. Eren homes, dones i xiquets pobres comdemnats als tribunals d’Anglaterra, Gales o Escòcia per delictes menors a la pena de nou o més anys de treballs forçats: eufemísticament eren anomenats “indentured servants” (servents per contracte). Aquests “servents per contracte” eren comprats pels terratinents de Virgínia i eren emprats per a conrear les seues plantacions de Tabac, cotó, etc.

indentured_servant.jpg

Virginia Gazette, May 19, 1774
FONT: The Colonial Williamsburg Foundation

Pennsylvania-Gazette-11-25-1762-5-indentured-girls.jpg

FONT: Pennsylvania Gazette,Philadelphia, Nov. 25, 1762. Ret. at: http://www.latinamericanstudies.org/indentured-servants.htm

Pennsylvania-Gazette-11-25-1762-3-Irish-runaway.jpg

FONT: Pennsylvania Gazette,Philadelphia, Nov. 25, 1762. Ret. at: http://www.latinamericanstudies.org/indentured-servants.htm

– Tradueix per damunt damunt l’anunci de la Virginia Gazette i els dos anuncis de la Pennsylvania Gazette. Et sembla que eixes persones, els “indented servants”, eren persones lliures? Per què?

En pagament pel viatge, un ciutdadà europeu podia signar una “escriptura”, un contracte venent el seu treball a un terratinent per un temps prefixat. Al final d’aquest període, generalment entre quatre a set anys, el servent havia de ser alliberat […] Segons la majoria d’estimacions, entre la meitat i tres quarts de tots els immigrants blancs que arribaren a les colonies americanes al segle XVII vingueren com a servents per contracte.

[…] Molts signaren el seu contracte voluntariament, però moltíssims no: ciutdadans anglesos comdemnats per crims greus eren de vegades venuts com a servents per contracte en lloc de ser excecutats, ciutdadans endeutats eren enviats en pagament als seus deutes, i orfes i “vagabunds” eren capturats als carrers d’Anglaterra i forçats a la servitud. Els xiquets eren especialment valorats com a servents per contracte ja que estaven obligats a permaneixer com a servents fins a la majoria d’edat, als 21 anys. En total, centenars de milers de servents per contracte immigraren a les colònies britàniques.

[…] Els servents per contracte eren freqüentment colpejats, les dones eren freqüentment violades, i les condicions de vida eren tan intolerables que aproximadament la meitat dels servents per contracte morien abans dels dos anys de servei. Els servents per contracte no tenien dret a vot i no podien viatjar, vendre o comprar coses, o casar-se sense el permís del seus amos. […] el fet que els amos tinguessen el poder de llogar o vendre els seus servents per contracte, encara que això suposara separar a una família, feia borrosa la diferència entre servent i esclau.

Gwendolyn MINK & Alice O’CONNOR (eds.): Poverty in the United States. 2004, p. 402-403.

[A Virgínia] El governador i els membres del seu consell governamental van demanar a la Companyia de Virgínia que enviara més treballadors i servents per contracte que, com a esclaus, es venien al millor postor. Els servents per contracte van ser acumulats, sobreexplotats, i les seues condemnes es van ampliar injustament. […] Aquests “contractes” es podien vendre i els servents es veien obligats a moure’s quan i a on els seus amos es movien. […]

John Smith va reconèixer en la seua Història General que els “fills orfes” quedaven “en condicions poc millors que les dels esclaus, perquè si els seus Pares moren en deute, els seus fills es converteixen en deutors fins que el deute és pagat”.

Els líders de Jamestown [capital de Virgínia] havien copiat directament el model romà d’esclavitud: els xiquets abandonats i els deutors eren fets esclaus.

Nancy ISENBERG: White Trash. The 400-Year Untold History of Class in America. 2017, p. 25, 26, 27.

– A partir dels textos, explica més en profunditat el mecanisme mitjançant el qual van ficar-se en marxa les colonies britàniques a Nordamèrica durant els segles XVII i XVIII.

Poc a poc, les plantacions anaren extenent-se i així anaren creant-se els dominis britànics de Carolina del Nord, Carolina del Sud, Georgia, etc., hasta tocar amb La Florida, que ja era territori de la Corona d’Espanya.


– Quan portuguesos, anglesos i espanyols es quedaren curts de mà d’obra per a les seues plantacions o les seues mines, quina sol·lució donaren al “problema”?

Doncs bé, dos-cents cinquanta anys després, a Brasil, Cuba, Veneçuela, les illes del Carib i a les 13 colònies angleses de Nordamèrica (els futurs Estats Units), rutinàriament es continuava donant la mateixa solució a la mancança de mà d’obra a les plantacions dels terratinents d’origen europeu (els “criollos”):

vlcsnap-2017-09-05-23h06m00s420.png

Aquesta barbàrie va contiunar sent plenament legal a Estats Units fins a 1865, a Brasil fins a 1889 y a la espanyola illa de Cuba fins a 1886.

La Habana 1839.jpg

Anunci a la premsa. La Habana, Cuba, 1839.


– Anem a practicar: escriu en només mitja pàgina un esquema-resum amb tota la informació d’aquest apartat [El “plan B” dels europeus a Amèrica].

-$ Amb una companya, els dos junts, grabeu un àudio (el més breu possible) contant la informació que heu treballat a l’activitat anterior. Una vegada acabat, comparteix-lo amb el teu docent.

Anuncis