La “Reforma” protestant

Jan Huss

Jan Huss va viure a Bohèmia a finals del segle XIV i va ser professor a la universitat de Praga. A 1409 des de la universitat, de viva veu i per escrit, va mantenir una postura totalment crítica amb l’Esglesia i el Papat, afirmant que havia que tornar a la pobresa ensenyada per Crist, que la jerarquia de bisbes, abats i priors tenia que ser un exemple de modèstia i no de luxe i poder, etc. Per tant, deia, el poble no ha d’obeir a aquells religiosos i sacerdots que no prediquen amb l’exemple.

Spiezer_Chronik_Jan_Hus_1485.jpg

Joan Huss a la foguera. Diebold Schilling el Viejo, 1485.

En efecte, malgrat ser ell mateix sacerdot i professor universitari, Jan Huss va ser condemnat per un tribunal eclesiàstic i cremat a la foguera al 1415 (a Praga no tenien Inquisició, però cremaven heretges igual).

Martí Luter

martin-lutero_1347x2000_d252f759.JPG

Martí Luter retratat per Lucas Cranach el Vell

Cent anys desprès de l’execució de Jan Hus, al 1517 un frare agustí, Martí Luter, va clavar a l’Esglèsia germana de Wittenberg les conegudes com “95 Tesis”, escrites en poc més d’un full. En elles criticava obertament la venda de “indulgències” i la riquesa de l’Esglèsia i del Papa. En fi, un missatge molt paregut al de Jan Huss. No content amb això, va imprimir les seues 95 Tesis i va inundar tota Alemanya amb elles.

Luther_95_Thesen.png

Les 95 tesis de Luter contra les indulgències i el Papa

Les indulgències o bules eren uns xicotets documents venuts per sacerdots especialitzats anomenats “bulderos” amb els que el Papa perdonava un tipus de pecat concret (i per una vegada) al comprador, a canvi d’una mòdica quantitat de diners. Quant més bules compraves, mes absolucions obtenies i més segur estaves de que el teu pas pel Purgatori seria breu.

(c)CCRBC_Bulas+de+indulgencias+para+la+Catedral+de+Segovia.+1498.jpg

A la imatge, un set de quatre bules. Per a saber més, llig aquest interessantíssim article de Miguel Ángel Vergaz: https://goo.gl/DWB9cd

Però a més de tot això, Luter va proclamar que, ja que el Papa de Roma, degut a la seua corrupció i la de la seua jerarquia, no podia continuar sent cap espiritual ni terrenal de res, totes les propietats de l’Esglèsia haurien de passar a ser controlades pels “governants naturals” designats per Déu. I eixos “governants naturals” eren segons ell… Els senyors feudals alemanys.

– Per què Luter no va acabar a la foguera, com Joan Huss?

Luter i els camperols revoltats

Part del camperolat alemany va fer una lectura radical del missatge luterà contra la jerarquia clerical catòlica, i es van revoltar. Inmediatament, i servint-se de la impremta, Luter va publicar la seua opinió al respecte:

Tres horribles pecats humans contra Déu pesen sobre aquests camperols, la qual cosa els fa mereixedors, una i mil vegades, de la mort del cos i de l’ànima.

Primer: havien jurat fidelitat i reverència a l’autoritat, prometent obediència i submissió, tal com ho ordena Déu […]. En haver trencat voluntària i petulantment aquesta obediència, posant-se a més en contra dels seus senyors, han condemnat la seua ànima i el seu cos, com solen fer els infidels, perjurs, mentiders i desobedients pillos i malfactors. […]
[…]
Segon: van preparar la revolta, van assaltar i saquejar amb impietat convents i castells que no eren seus, per la qual cosa mereixen doblement la mort, en cos i ànima, com assassins i lladres de camins. Qualsevol home que puga ser acusat de sedició està ja proscrit per Déu i per l’autoritat, de manera que el que primer vulga i puga matar-lo, obra bé i justament. […] Per la qual cosa, qualsevol que puga, ha de apallissar-los, degollar-los i apunyalar-los de manera pública o clandestina, ja que no hi ha res més verinós, nociu i diabòlic que un sediciós […]
[…]
Tercer: cobreixen aquests espantosos i horribles pecats amb l’Evangeli, cridant-se germans cristians […]

Martí Luter: Contra les bandes rapinyaires i assassines de camperols. 1525

– Quin és el tractament que recomanava Luter per als camperols revoltats?

Luter i els jueus

Aquesta era la seua opinió:

Per tant cuida’t dels jueus, sabent que on siga que tinguen les sinagogues, no es troba altra cosa que un cau de dimonis en el que es practiquen maliciosament i sense escrúpols l’envaniment total d’un mateix, la pedanteria, les mentides, la blasfèmia, i la difamació de Déu i els homes.[…] I on veges o escoltes a un jueu ensenyant, recorda que no estàs escoltant altra cosa que a un basilisc verinós que enverina i mata gent, gustós d’atrapar-Ia. I no obstant això, clamen estar fent el correcte. Cuida’t d’ells! […]

Qui no està al corrent dels hàbits del diable podrà preguntar-se per què són particularment hostils cap als cristians. No tenen motius per actuar d’aquesta manera ja que nosaltres els oferim tot tipus de bondats. Viuen entre nosaltres, gaudeixen del nostre resguard i protecció, usen el nostre territori i les nostres rutes, les nostres fires i carrers. Entre tant el nostre príncep i els nostres sobirans s’acomoden en els seus trons i ronquen amb la boca oberta i permeten que els jueus prenguen, furten, i roben de les seues carteres obertes i de les seues arques tot el que vulguen. És a dir, permeten que els jueus, a través de la usura, els escorxen i estafen a ells i als seus súbdits i els converteixen en captaires dels seus propis diners. Doncs els jueus, que són exiliats, haurien de no tenir res, i tot el que tenen amb seguretat és la nostra propietat. […]

Què hem de fer, nosaltres cristians, amb els jueus, aquesta gent rebutjada i condemnada? […]

En primer lloc, hem de calar foc a les seues sinagogues i escoles i enterrar i tapar amb brutícia tot el que no cremem, perquè cap home torne a veure d’ells pedra o cendra. Això ha de fer-se en honor a Nostre Senyor i a la cristiandat, de manera que Déu veja que nosaltres som cristians i que no aprovem ni tolerem sabent tals mentides, malediccions i blasfèmies […]

En segon lloc, també aconselle que les seues cases siguen arrasades i destruïdes. Perquè en elles persegueixen els mateixos fins que a les sinagogues. En canvi, haurien de ser allotjats sota un cobert o en un graner, com els gitanos. […]

Martí Luter: Sobre els jueus i les seues mentides. 1543

– Quin tractament recomanava Luter per als jueus?

– Resume les idees de Luter sobre el Papa i l’Esglèsia catòlica, la rebelia camperola, la noblesa senyorial i els jueus.

– Et sembla que Luter era un revolucionari que volia canviar la seua societat?

La Reforma protestant es va estendre molt ràpidament per tota Alemanya i els Països Baixos. Tot aquell que estava en contra dels Austries (Carles I, Felipe II, etc) i el seu domini, va donar suport (més o menys entusiasta) al protestantisme.

Anglicanisme

I Anglaterra? Doncs bé, ací Henry VIII va emprar l’excusa de la negativa del Papa Clemente VII a anul·lar el seu matrimoni amb Catalina i al 1534 va trencar definitivament amb Roma, proclamant-se ell mateix cap espiritual de la nova Esglèsia Anglicana. I com a cap de l’esglèsia, tots els bens de  l’esglèsia britànica pasaren a ser propietat de la Corona.

– Investiga y sobre un mapa mut, colorea en roig els països europeus actuals de majoria protestant.

Anuncis