Les monarquies autoritàries

Al 1550, tot el que veus en color marró clar, eren territoris súbdits de Carles I. Qui era aquest rei? Anem a veure-lo. Però abans d’això:

– Escriu un llistat dels territoris súbdits de Carles I. Indica en quins països actuals es troben eixos territoris.

La monarquia hispànica dels Àustries

Al 1474 va morir Enrique IV de Castilla. La germana del difunt Enrique IV, Isabel, es va fer amb el tron després d’una guerra contra la seua propia neboda i filla d’Enrique IV, Juana (“la Beltraneja” -un malnom de mal gust-). Al 1479 el marit d’Isabel I, Fernando, va pujar al tron de la Corona d’Aragó (via herència) sota el nom de Fernando II.

Com a resultat de caramboles matrimonials d’aquest estil, al 1519 un jovenet criat en Gant (ciutat situada a l’actual país anomenat Bèlgica) i net d’Isabel y Fernando, va heretar la Corona de Castella, el regne de Navarra, la Corona d’Aragó  (que incloïa Nàpols, Sicília i Cerdenya), la Corona d’Àustria, els Països Baixos, el Franc Comtat, el Milanesat (al nord d’Itàlia) i unes terres ignotes a l’altra banda de l’Atlàntic que alguns cartògrafs començaven a anomenar “Amèrica”.

Aquest jovenet era Carles I. Poc després va afegir als seus honors el títol electiu (i honorífic) d’emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, passant així a ser també l’emperador Carles V d’Alemanya. Compte, el “Sacre Imperi Romà Germànic” era en realitat aquest conglomerat de regnes, principats i senyorius, independents uns dels altres:

Tots els territoris sota govern més o menys directe de Carles I (Castella, Aragó, Nàpols i Sicília, Països Baixos, etc.) incloïen senyorius i jurisdiccions reials que rentaven molts diners. I Carles va gastar pràcticament tot (i més) en allò que de veritat agradava a la noblesa senyorial: Guerres.

Al 1555 li va succeir el seu fill, Felipe II. Carles I ja havia deixat la corona d’Àustria al seu germà, Fernando I (d’Àustria). Però Felipe II va heretar Portugal per via materna (la seua mare era Isabel de Portugal). Portugal va continuar formant part dels regnes hispànics fins el 1640. En síntesi, amb Felip II continuaren augmentant els ingressos provinents de les rendes jurisdiccionals reials, però al mateix temps també ho feien a un ritme encara més accelerat les guerres en les que s’embarcava una i altra vegada, fins a tal punt que tenia que demanar prestat a banquers, o augmentar els impostos cobrats a les terres de reialenc (jurisdicció real).

Qui eren els “enemics”? Bé, tots aquells que es neguessen a sotmetre’s i pagar, clar està: França, Anglaterra, els xicotets principats independents alemanys, els principats italians, les províncies revoltades dels Països Baixos, l’Imperi Otomà (turc)… La llista és molt llarga.

Felipe II va morir al 1598. Li van succeir ja al segle XVII primer Felipe III (†1621) i després Felipe IV (†1665). Les seues polítiques exteriors no  van canviar massa, i cap a la meitat del segle l’hegemonia hispànica ja estava clarament en declivi: els ingressos no creixien al ritme necessari per tal de mantenir tanta guerra. França i Anglaterra eren les noves monarquies en ascens. Al 1665 va morir Felip IV i li va succeir el seu fill (i a la vegada “sobrino-nieto”), Carles II, que va morir al 1700 sense descendència.  Tras la seua mort (i posterior guerra successòria), al 1715 la monarquia hispànica,”Desplumada” progressivament pels seus enemics durant la segona meitat del XVII, només conservava l’Imperi colonial americà.

Després de dos segles, tornàvem a la casella d’inici, però sense Napols i Sicília.

Carlos II pintat per Juan Carreño, c. 1685

Més o menys, aquest degué ser l’ambient de la Cort del seu pare, Felipe IV: El rey pasmado (còpia reduïda) 

– Recapitulem: d’on tragueren els Austries els diners que gastaren “a cabassos” en les seues guerres europees durant dos-cents anys?

– Emprant la informació de dalt com a base, escriu a la teua llibreta un esquema (no resum) de la història de les Corones de Castella i Aragó durant els segles XVI i XVII.

– Investiga: qui van ser els Àustries Majors? Qui van ser els Àustries Menors? Per què reben aquest nom?

– Investiga i explica per què apareixen eixos símbols al cantó superior esquerre de l’escut de l’ajuntament de la ciutat d’Amberes.

– Investiga: per què Carles II era a la vegada fill i nebot-net de Felipe IV?

– A partir del primer paràgraf del següent document, escriu en columna els títols que posseïa el rei Felipe II.

– Felipe II, ¿era rei d’Espanya? ¿Per què?