Les monarquies autoritàries

europa-carlos-v.jpg

La monarquia hispànica dels Austries

Al 1474 va morir Enrique IV de Castilla. La germana del difunt Enrique IV, Isabel, es va fer amb el tron després d’una guerra contra la seua propia neboda i filla d’Enrique IV, Juana. Al 1479 el marit d’Isabel I, Fernando, va pujar al tron de la Corona d’Aragó (via herència) sota el nom de Fernando II.

Com a resultat de caramboles matrimonials d’aquest estil, al 1519 un jovenet criat en Gant (a l’actual país anomenat Bèlgica) i net de Isabel y Fernando, va heretar la Corona de Castella, la Corona d’Aragó  (que incloïa Nàpols i Sicilia), la Corona d’Austria, els Països Baixos, el Franc Comtat, i unes terres ignotes a l’altra banda de l’Atlàntic que alguns cartògrafs començaven a anomenar “Amèrica”.

Aquest jovenet era Carles I d’Espanya. Poc després va afegir als seus honors el títol electiu (i honorífic) d’emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, passant així a ser també l’emperador Carles V d’Alemanya. Ull, el “Sacre Imperi Romà Germànic” era en realitat aquest conglomerat de regnes i senyorius, independents uns dels altres:

HRR_1400.png

Tots els territoris sota govern més o menys directe de Carles I (Castella, Aragó, Nàpols i Sicília, Països Baixos, etc.) incloien senyorius i jurisdiccions reials que rentaven molts diners. I Carles va gastar pràcticament tot (i més) en allò que de veritat agradava a la noblesa senyorial: Guerres.

Al 1555 li va succeir el seu fill, Felipe II. Carles I ja havia deixat la corona d’Austria al seu germà, Fernando I (d’Austria). Però Felipe II va heretar Portugal per via materna (no està mal). En síntesi, amb Felip II continuaren augmentant els ingressos provinents de les rendes jurisdiccionals reials, però al mateix temps també ho feien a un ritme encara més accelerat les guerres en les que s’embarcava una i altra vegada, fins a tal punt que tenia que demanar prestat a banquers, o augmentar els impostos cobrats a les terres de reialenc (jurisdicció real).

Qui eren els “enemics”? Bé, tots aquells que es neguessen a sotmetre’s i pagar, clar està: França, Anglaterra, els xicotets principats independents alemanys, els principats italians, les províncies revoltades dels Països Baixos, l’Imperi Otomà (turc)… La llista és molt llarga.

Felipe II va morir al 1598. Li van succeir ja al segle XVII primer Felipe III i després Felipe IV. Les seues polítiques exteriors no  van canviar massa, i cap a la meitat del segle l’hegemonia hispànica ja estava clarament en declivi: els ingressos no creixien al ritme necessari per tal de mantenir tanta guerra. França i Anglaterra eren les noves monarquies en ascens. Al 1665 va morir Felip IV i li va succceir el seu fill, Carles II, que va morir al 1700 sense descendència.  Tras la seua mort (i posterior guerra succesòria) al 1715 la monarquia hispànica,”Desplumada” progresivament pels seus enemics durant la segona meitat del XVII, només conservaba l’Imperi colonial americà.

Desprès de dos segles, tornàvem a la casella d’inici, però sense Napols i Sicília.

Juan_de_Miranda_Carreno_002.jpg

Carlos II pintat per Juan Carreño, c. 1685

– Recapitulem: d’on tragueren els Austries els diners que gastaren “a espuertas” en les seues guerres europees durant dos-cents anys?

– Emprant el text com a base, escriu a la teua llibreta un esquema de la història de les Corones de Castella i Aragó durant els segles XVI i XVII.

– Investiga: qui van ser els Àustries Majors? Qui van ser els Àustries Menors? Per què reben aquest nom?

– Investiga i explica per què apareixen eixos (cinc) simbols al cantò superior esquerre de l’escut de l’ajuntament de la ciutat d’Amberes.

2010_07_Belgica_DSC_2289-2

2010_07_Belgica_DSC_2296

 

– A partir del primer paràgraf del següent document, escriu en columna els títols que posseïa el rei Felipe II.

– Felipe II, ¿era rei d’Espanya? ¿Per què?

PragmáticaCalendarioFelipeII_1583-1584_Página_1.jpg

Anuncis