Creixement/retrocés demogràfic

L’Índex de Creixement Real de la població d’un país es calcula de forma senzilla:

=(població any més recent – població any anterior)*1000/població any anterior

Investigem…

– Calcula la taxa (o índex) de Creixement Real d’Espanya en 2016. A continuació, calcula la taxa de Creixement Real de la teua comunitat autònoma en 2016.

Les dades necessàries pots trobar-les en l’Institut Nacional d’Estadística (http://www.ine.es), i més concretament en aquests arxius:

Població 2015.pdf

Poblacio 2016.pdf

– A partir de les dades de baix, calcula el Creixement real Espanya   a l’any 2018:

01 ene 2018: 46.658.447 habs. –  01 ene 2019: 46.937.060 habs.

Creixement amb retrocés?

– És possible que a un país amb més mortalitat que natalitat tinga un Índex de Creixement Real positiu? Fes una recerca a internet i completa:

Taxa natalitat Espanya 2018:

Taxa mortalitat Espanya 2018:

– Segons les dades, quin va ser el creixement vegetatiu d’Espanya al 2018?

Creixement vegetatiu

– Defineix què és el creixement vegetatiu de la població. És el mateix que el creixement real?

Piràmides de Població

Una piràmide de població ideal hauria de tenir aquesta forma:
pirámide-poblacional-tradicional-1.jpg

Captura de pantalla 2020-05-11 a las 19.14.48.png

FONT: www.populationpyramid.net

En definitiva, els nascuts conforme van envellint, van morint-se progressivament, fins que desapareixen per complet.

– Però piràmides de població perfectes hi han poques al món. Observa aquesta d’Angola i  (en grup) llanceu una hipòtesi explicativa sobre la seua forma:

 

 

 

Captura de pantalla 2018-06-10 a las 10.02.42.png

FONT: www.populationpyramid.net

– Observa aquesta piràmide de població d’Espanya. Quin % de la població té entre 0-24 anys? Y entre 25-49 anys? Per què?

– Fes una xicoteta investigació i esbrina a quina edat van començar a treballar els teus avis, en quin tipus de treball, per què, etc.

– A partir de les següents dades de l’any 2014, elabora la piràmide d’edat de Paiporta.

Captura de pantalla 2018-06-10 a las 10.18.55.png

PAIPORTA 2014
GRUPS D’EDAT HOMES DONES
0-4 793 778
5-9 765 786
10-14 657 611
15-19 544 483
20-24 535 554
25-29 756 746
30-34 1181 1154
35-39 1575 1465
40-44 1223 1144
45-49 1023 942
50-54 753 751
55-59 595 672
60-64 574 576
65-69 442 534
70-74 358 418
75-79 271 344
80-84 175 255
85-89 99 163
90-94 33 61
95-99 8 11
100 y més 0 2

FONT: Institut Nacional d’Estadística

Actualitza dades ací: Paiporta

Mortalitat, natalitat, migracions i… desapareguts

 

Captura de pantalla 2020-04-30 a las 11.45.09.png

 

– Quina irregularitat observes en la piràmide de població de Cambodja?

– Per grups, anem a formular posibles hipòtesis que expliquen aquest fenòmen demogràfic.

– Individualment, anem a contrastar la hipòtesi del nostre grup. Com? Molt senzill: investigant.

  • A on està Cambodja?
  • En quin grup d’edat es dona la anomalia demogràfica que hem detectat?
  • Tenint en compte que la piràmide és de 2018, en quins anys van nàixer les persones d’aquest grup d’edat?

A l’any 1974, Pol Pot, líder de la milícia armada Khemers Rojos, es va fer amb el poder a Cambodja.

Qui eren els Khmers Rojos?

Dirigits per Saloth Sar, més conegut com Pol Pot, els Khmer Rojos van ser un moviment maoista radical fundat per intel·lectuals cambodjans educats a França.

El seu objectiu era crear una societat agrària autosuficient: les ciutats van ser buidades i els seus habitants van ser forçats a treballar en cooperatives rurals. Molts van ser explotats fins a la mort, mentre que altres van morir de fam, mentre l’economia s’enfonsava.

Durant els quatre violents anys que van estar al poder des del 1975 fins al 1979, els Khmers Rojos van torturar i van matar a tots aquells que eren considerats enemics (intel·lectuals, minories, ex funcionaris del govern) i les seues famílies.

L’amplitud i la brutalitat dels assassinats, molts d’ells documentats minuciosament per funcionaris, fan d’aquest règim un dels més sanguinaris del segle XX.

El règim va ser derrotat en una invasió vietnamita el 1979. Pol Pot va fugir i es va mantenir lliure fins al 1997. Va morir sota arrest domiciliari un any després.

FONT: https://www.bbc.com/news/world-asia-46217896 https://bit.ly/2X3A61V

Antiga Presó de Sang, a la província de Kandal (Cambodja). Font: Documentation Center of Cambodia Archives

Població de Cambodja 1974-1979

– Llig el text de dalt i mira aquesta gràfica amb atenció. Quants habitants (aproximadament) tenia Cambodja al 1974? I al 1979? Què va passar amb les persones que falten?

– Quina és la connexió entre els desapareguts de 1974-79 i els vius que en 2018 tenien 40-45 anys d’edat?

– Escriu un assaig de 200 paraules amb el títol “La població a Cambodja als anys 70 del segle XX”.

– Activitat Grupal: Hui, podria passar una cosa semblant a Espanya? Per què?

És el moment d’entendre tres mots:

Drets humans – Democràcia – Dictadura

Què és una democràcia?

Viure en una democràcia real (no en una de mentiretes, ull) vol dir moltíssim més que votar. Si vius en una democràcia, la llei garanteix que tu tens aquests drets que ara anem a treballar. A l’enllaç de baix, tens el quadernet:

Els meus drets, els teus deures; els meus deures, els teus drets.

Llib. prof.: Guia Breu

– A partir del que hem treballat, escrigueu en grup la vostra definció de “Drets Humans”.

– Escrigueu una llista dels que vosaltres considereu com “Drets Humans”.

Podem contrastar les nostres conclusions ací: https://ciudadaniaylibertades.wordpress.com/democracia/

Què és una dictadura?

– Anem a escriure entre tots una definció operativa del terme “dictadura”.

No sols Cambodja…

Al 1 d’abril de 1939 va concloure la Guerra Civil espanyola. La dictadura del General Francisco Franco Bahamonde s’extenia ara ja sobre tota Espanya.

Franco va morir (de mort natural) el 20 de novembre de 1975, amb els seus poders dictatorials intactes.

Fins a l’any 1978, amb la promulgació de la Constitució, Espanya va estar sota un règim jurídic dictatorial. Això volia dir que els Drets Humans no existien a Espanya.

– Què li pot passar a una persona que viu en un país a on els Drets Humans no existeixen? Per grups, feu un llistat el més detallat possible.

Espanya, 1940

salen-a-la-luz-10-esqueletos-en-la-fosa-112-de-paterna-que-ya-estan-listos-para-exhumar.jpg

Set. 2018: treballs a la Fossa 112. Cementeri de Paterna, València. FONT: Agència EFE

Aquestes persones de la fossa 112 del cementeri de Paterna han estat desaparegudes durant més de 60 anys. Van desaparèixer després de la Guerra Civil, en temps de pau. Els seus familiars no sabien a on estaven ni que va passar amb ells. L’última notícia que tingueren d’ells és que havien sigut empresonats a València.

Fossa 113

Fossa 127: la troballa de Francisco Sanz Herráez

– A partir de la informació adjunta (baix), escriu en 150 paraules la història de la troballa de Francisco Sanz Herráez.

Captura de pantalla 2020-05-10 a las 13.40.19.png

FONT ALTERNATIVA: https://bit.ly/2zo1Rdl

Només a les fosses del cementeri de Paterna, hi ha més de 2.200 persones desaparegudes.

El nombre de desapareguts a tota Espanya entre 1939 i 1960 s’estima en no menys de 50.000 persones (Casanova, 2002, p. 9).

Anunciado el fin de la guerra por el bando vencedor el 1 de abril de 1939, prosiguió una intensa represión contra los vencidos. Además de la persecución por motivaciones políticas o religiosas, la represión por parte del Estado se extendió a otros sectores. La persecución llevada a cabo contra homosexuales y población gitana formó parte del período franquista, e incluso la legislación y la represión efectiva de personas sobrevivió a éste. Las autoridades militares controlaron todo lo relacionado con el mantenimiento y salvaguarda del orden público, prolongando el estado de guerra hasta el 5 de marzo de 1948, y luego manteniendo competencias políticas y jurisdiccionales, que les permitieron actuar en términos sustanciales al margen de cualquier control de carácter civil. A lo largo del régimen franquista se acumularon numerosas víctimas de violaciones de derechos humanos, que por su naturaleza y gravedad equivalían a crímenes de lesa humanidad. […] 

Entre los crímenes destacan por su carácter y gravedad, pero también por su magnitud: la tortura, la desaparición forzada, las ejecuciones extrajudiciales, incluidas las numerosas ejecuciones de personas condenadas tras juicios injustos, desprovistos de las más elementales garantías del debido proceso. Fueron numerosas las personas que perdieron la vida o sufrieron padecimientos a causa de actos inhumanos. […] 

Hasta hoy los restos de decenas de miles de personas han permanecido desprovistas de identidad en fosas clandestinas, o se ha privado a sus familias de conocer el lugar en que fueron enterrados sus cuerpos. 

Amnistía Internacional (2005). España: poner fin al silencio y la injusticia. La deuda pendiente con las víctimas de la Guerra Civil Española y del régimen franquista. Madrid: Amnistía Internacional, pp. 10-11

 

– Llig el text de dalt amb atenció. D’haver existit en aquell temps, quins articles de la Constitució de 1978 haurien pogut protegir a aquestes persones?


 

Casanova, J. (coord.) (2002) Morir, matar, sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco. Barcelona: Crítica.