Dues ciutats

El creixement de les ciutats en el passat

En els plànols de moltes ciutats es poden diferenciar diverses parts. El centre històric és la part més antiga de la ciutat. Abans emmurallat i avui en dia, encara que no es conserven les muralles, presenta uns carrers estrets i tortuosos, amb edificis històrics representatius d’èpoques anteriors. A continuació, trobem normalment l’eixample, que naix a partir de l’enderrocament de les muralles com a conseqüència del creixement demogràfic de la ciutat (revolució industrial); a partir d’aquest moment, es produeix una clara separació en barris de la burgesia respecte de la resta de la població. Per això es construeix l’eixample com a barri planificat i residencial, amb àmplies avingudes, traçat ortogonal i zones verdes. Respecte al creixement més recent, moltes vegades han aparegut barris perifèrics sense planificació, on s’han assentat prioritàriament els immigrants. Moltes vegades, la ciutat ha acabat per absorbir pobles que es trobaven molt prop dels seus límits i que s’han convertit en barris.
Així mateix, en la localització de les ciutats, el medi físic ha jugat un paper important: la presència d’un riu per assegurar l’abastiment d’aigua, d’una muntanya per garantir la defensa (important en les ciutats medievals), de la mar de cara a les comunicacions i al comerç marítim, o de planes per assegurar l’abastiment d’aliments per a la ciutat. Aquests elements físics condicionen de vegades el creixement posterior de la ciutat. Per exemple, una muntanya pot impedir l’expansió futura d’una ciutat per eixe costat.

FONT: Geografia 3er ESO. Projecte Gea-Clío.

– (Després de llegir el text anterior), segons el seu origen, quines parts poden diferenciar-se en una ciutat?

– En aquest plànol de la ciutat de València, identifica i pinta els diversos tipus d’àrees urbanes al quals es fa referència en el text anterior. Per fer-ho, primer imprimeix les parts del plànol i munta-les.

mapavalencia

Plànol en una sola peça: valencia.pdf.

Totes les ciutats són iguals?

Ací tens el plànol del centre d’una ciutat d’Estats Units: Denver. I baix, el plànol de València.

– Quines diferències observes entre Denver i València (més enllà que són ciutats distintes, òbviament)?

– Busca informació de les dues ciutats i elabora un breu informe d’ambdues assenyalant almenys:

  • Localització geogràfica.
  • Climatologia.
  • Història.

– Per què creus que són tan diferents?

– A partir d’aquest plànol de Denver, calcula la distància existent entre el zoo de Denver i el Littleton Historical Museum. Quant tardaries en anar d’un a l’altre?

Per refrescar la tècnica del càlcul de distàncies sobre mapa, visita l’apartat de Mapes i Escales.

– A partir d’aquest plànol de València, calcula la distància (aproximada) existent entre el nord i el sud de la València medieval. Per a poder fer-ho, una pista: la distància entre la plaça de bous i les Torres de Quart és de 1200 metres (1,2 Km).

– En l’Edat Mitjana, com creus tu que anava la gent d’un lloc a un altre a València?

– El següent mapa de València data de l’any 1704. Situa en ell els següents llocs:

  • Torres de Quart (en aquella època, presó de la Galera).
  • Catedral.
  • Plaça de bous (en aquella àpoca, inexistent: emplaçament aproximat).

– Què té d’estrany aquest plànol?

valencia_tosca