Depuracions religioses: els jueus

– Assenyala les diferències i les similituds territorials que observes entre aquests dos mapes (no, la diferència no és que un està inclinat i l’altre no).

Captura de pantalla 2020-04-24 a las 18.56.30.png

Península Ibérica, cap al 1360

Captura de pantalla 2020-04-24 a las 18.56.00.png

Península Ibérica cap al 1500

Des de 1360, Granada va romandre com regne vassall de Castella, sotmés a un fort tribut. Finalment, al 1492 les dues corones de Castella i Aragó, unificades via matrimoni, van liquidar-lo definitivament després d’una llarga guerra de deu anys.
Després de la conquesta del regne de Granada i la seua incorporació a la Corona de Castella al 1492, els “ideòlegs” de la unificació dinàstica consideraren que aquesta havia d’assentar-se sobre dos pilars fonamentals: la fidelitat a la Corona i la fidelitat al catolicisme. Qui no fóra fidel al monarca i a l’Església, estava de més.

Els jueus

Els primers en ser “depurats” van ser els jueus. Al 1492 es decretava la seua conversió forçosa al catolicisme. Molt poc després es va fer el mateix a Portugal. Qui no volguera convertir-se tenia només una opció: abandonar la Península Ibèrica.

Molts d’ells van marxar cap a Amsterdam. Aquesta és la sinagoga que van construir allí:

2014_03_Amsterdam_DSC_6769.jpg

-Segons la placa conmemorativa, sabries dir en quin any va ser inaugurada?

2014_03_Amsterdam_DSC_6755.jpg

Altres marxaren cap al Marroc, i altres cap a… les terres de l’Imperi Otomà.

El cas dels jueus ibèrics emigrats a Salònica

Després de 1500 la població de Salònica es va duplicar de sobte i per al 1530 ja ascendia a trenta mil habitants […] Els nouvinguts venien d’un racó inesperat: el Mediterrani occidental, a on els monarques hispans Ferran i Isabel estaven portant la cristianització a un altre nivell mitjançant l’expulsió dels jueus dels seus regnes. Atraïts per les ofertes del monarca turc Bayazid de concesions econòmiques i protecció política, els hispanoparlants jueus arribaren en massa. Alguns anaren a Estambul, Sarajevo, Safed i Alexandria, pero la colonia més gran es va formar a Salònica. […] De les tres principals comunitats religioses dins de les seues muralles -musulmans, cristians i jueus- esta última, que no existia al registre de població de 1478, de rrepent s’havia convertit en la més nombrosa de les tres.

[…]

“Els jueus de Salónica i Constantinoble, Alexandria i El Cairo, Venècia i altres nuclis comercials, empren l’espanyol als seus negocis. Jo conec xiquets jueus en Salònica que parlen espanyol tant bé com jo si no millor”, escribia Gonçalvo de Illescas. El navegant Diego Galán, natiu de Toledo, va trobar que els jueus de la ciutat “parlen castellà tan finament com en la capital imperial”.

[…]

La hispanització resultant de la seua cultura va ser de llarga durada: […] Al 1892, en el quatre-cents aniversari de l’edicte d’expulsió, periodistes i politics espanyols visitaren Salònica. Allí trobaren un vincle continuat  amb el seu propi passat, una avançada de la cultura ibèrica que había sigut ignorat al país d’origen durant segles. En paraules del senador espanyol Dr Ángel Pulido Fernández, eren espanyols sense una patria; però açò no era completament cert. La seua patria era la mateixa Salònica.

[…]

Al 1869 hi havia un semanari en turc, Rumeli, i dos grans diaris independents, el jueu La Época y el grec Ermis.

[…]

[Al 1913] La població total era de 157.889 habitants, dels quals un poc menys de 40.000 estaven enllistats com grecs, 45.867 com “otomans”, en otres paraules, musulmans, i 61.439 com jueus.

Mark MAZOWER: Salonica. City of Ghosts. 2004.

Captura de pantalla 2017-09-08 a las 17.34.36.png

Salònica, hui en dia en territori grec, però que durant segles va ser part de l’Imperi Otomà.

– Esbrina per què l’autor va subtitular el seu llibre “ciutat de fantasmes”.

– Imagina’t que tu hagueres sigut una jueva al 1492. Què hauries fet: abandonar-ho tot i marxar cap a l’estranger, o batejar-te per a poder quedar-te al teu poble?

Lluís Vives

Però malgrat tot, després de 1492 l’antisemitisme va continuar creixent i a la Península Ibèrica aparegué el terme “neteja de sang” (limpieza de sangre), que volia dir que la persona en qüestió no tenia avantpassats jueus i que per tant era “cristià vell” (cristiano viejo). Prompte s’exigiria la “limpieza de sangre” fins i tot per a tràmits tan simples com per exemple embarcar-se cap a Amèrica: antisemitisme pur i dur.

– Creus que antisemitisme i antijudaisme volen dir exactament el mateix?

Igualment, es va desatar la caça del “criptojueu” o “marrano”, es a dir, de jueus que aparentment s’havien convertit al catolicisme però que en secret es creia que continuaven practicant la religió jueva.

El cas de Lluís Vives

El nou tribunal del Sant Ofici, establert a Valencia el 1484, estava dirigit especialment a vigilar l’ortodoxia dels conversos d’ origen jueu, tot i que ben aviat ampliaria el seu abast a d’altres àmbits, de la cultura popular a les pràctiques sexuals, i especialment a l’homosexualitat. […] 

El seu impacte sobre la societat valenciana, i en particular sobre la comunitat conversa, va ser arrasador. En a penes cinquanta anys, de 1484 a 1530, foren processades 2.354 persones -homes i dones a parts gairebé iguals-, la majoria acusades de judaïtzants (més del 90 % del total de les víctimes). I de les 1.842 que en coneixem la sort, 754 van ser condemnades a mort: un nombre particularment elevat que situa el tribunal de València entre els més repressius de tota la península, només superat pel de Sevilla. La tragèdia abastava sovint famílies senceres, com la de l’humanista Lluís Vives, en casa d’un oncle del qual es va descobrir una sinagoga clandestina l’any 1500. El pare, l’àvia, un germà i una germana de la mare foren cremats vius el 1524, i la mare i el besavi patern, desenterrats després de morts, i cremats els seus ossos. També van ser cremats els seus cosins, els seus veïns i, després de morir a la presó, el seu antic mestre d’ escola Antoni Tristany. Més enllà, però, de la foguera i de les altres penes imposades als condemnats, la confiscació dels béns d’ aquests i la inhabilitació dels seus descendents per a ocupar càrrecs públics i un ampli ventall de professions desarrelaven aquests llinatges burgesos -molts membres dels quals fugiren cap a d’altres zones menys inhòspites- i probablement contribuiren a agreujar el replegament de l’activitat econòmica i cultural de la ciutat de València.

Més de les tres quartes parts dels perseguits per la Inquisició eren mercaders i artesans, entre els quals abundaven els llibrers, els impressors, els metges, els pintors, els orfebres, els notaris, els juristes, els mestres d’escola, els professors de la Universitat i molts altres oficis relacionats directament amb el món de les lletres i de la cultura.

Antoni FURIÓ: Història del País Valencià. 1995

– Quin tribunal era l’encarregat de perseguir als criptojueus?

– Calcula quantes persones foren executades per la Inquisició a València cada any entre 1484 i 1530.

– Fes un resum del que va fer el tribunal amb la familia de Lluís Vives.

Joan Lluís Vives i March, nascut al 1492, va ser enviat pel seu pare a estudiar a París al 1509, amb 17 anys. Va ser un dels intel·lectuals europeus més importants de la seua època. Mai va tornar a València. Va morir a Bruges (actual Bèlgica) al 1540.

valencialauniversidadclaustro01.jpg

– Hui en dia Lluís Vives té una estàtua dedicada a ell, al pati de la Universitat de València. Escriu un text alternatiu per al pilar de l’estàtua.

– La Inquisició va estar activa a València fins… 1834. Investiga i esbrina qui va ser l’última persona executada pel delicte d’heretgia a Espanya.

Gramalletes (minuts 54-60 del vídeo)

– Investiga: Què era una gramalleta o sambenito?

– Una vegada cumplida la pena (o executat el condemnat), què es feia amb la seua gramalleta?

– $ A partir del vídeo, fes un RESUM de com funcionava realment el procés inquisitorial (minuts 1-38).

Per a saber-ne més:  http://www.gabrielbernat.es/espana/inquisicion/ie/proc/penas/penas.html