A l’est del Mediterrani: els hebreus

Entre el 640–609 a.C. la ciutat-estat de Jerusalem va ser governada pel “rei” Josies. Jerusalem era el centre d’un xicotet territori prou muntanyós (Judea). Josies va intentar estendre el poder de Jerusalem sobre els territoris del voltant: Israel al nord, Canaán a l’oest, etc.

Per tal de reforçar  el seu domini Josies va emprar la religió, imposant el déu de Jerusalem als territoris dominats i alhora prohibint els deus propis d’eixes ciutats i territoris. El déu de Jerusalem s’anomenava Yahveh.

A més, Josies i el seu entorn van promoure la fixació de la seua religió en un llibre: la Torah. La Torah pretenia ser una narració de la història del Poble Elegit (els hebreus) i del seu deu: Yahveh.

Per suposat, per a Josies i els seus seguidors, els deus d’altres ciutats eren falsos. Només el seu era de veritat.

Malgrat tot, Josies va acabar derrotat i executat pel faraó Neco al 609 a.C. El territori de Jerusalem va ser ocupat primer pels egipcis i després per l’Imperi Babiloni (Nabucodonosor II), que com a represàlia es va portar presoners a Babilònia a un nombre important d’hebreus de Jerusalem (entre 15.000 i 20.00).

Cinquanta anys després, a mitjan-finals del segle VI (circa 535 aC), ara sota el domini de l’Imperi Persa (Ciro II, el Gran), aquests hebreus exiliats (els seus fills i nets) tornaren a Jerusalem, portant amb ells les tradicions de Josies: Yahveh i la Torah. Això sí, no sel’s va ocòrrer provocar a l’emperador de Pèrsia amb cap rebelió.

 

– Amb les teues paraules (mínim 125), conta la historia de Josies.

– Investiga: segons la Torah, com va ser creat el món? (Font suggerida: http://www.shalomhaverim.org/bereshit_en_espanol_cap.1.htm i ss.)


FONT: Finkelstein, I. i Silberman, N. (2002). The Bible Unearthed. Archaeology’s New Vision of Ancient Israel and the Origin of Its Sacred Texts. New York: Touchstone.

Anuncis