Els primers ramaders i agricultors

Mira el següent vídeo i respon les qüestions que més avall s’indiquen:

Enllaç alternatiu: https://goo.gl/IO0SgB

FONT: TELE IMAGES NATURE

…I L’HOME VA “INVENTAR” ELS ANIMALS

  1. Fa 12.000 anys, quin era l’únic animal domèstic?
  2. Quan va començar l’agricultura?
  3. On viuen els primers agricultors?
  4. Els primers agricultors, continuaven caçant?
  5. Quin efecte va tenir el Neolític sobre el número d’habitants de la Terra?
  6. L’uro va ser l’avantpassat de, quin animal actual?
  7. Quants quilos podia arribar a pesar un uro?
  8. Que fan els agricultors amb els uros?
  9. Per què es va tardar més en domesticar als cavalls?

    A aquesta imatge tens la reproducció d’un set de ferramentes neolítiques.

    ed-met-herramientasFONT: http://geoitaca.blogspot.com.es/2015/10/neolitico.html

– De què estan fetes?

– Quines diferències observes entre aquest tipus d’eines i les emprades pels caçadors-recol·lectors?

– Per a què es feia servir l’aparell d’avall?

ScanImage08.jpg


Les “Noves Tecnologies”

Per tal de guardar les collites, els contenidors fets de cuir o fusta no valien. Els rodents (ratolins i rates) poden perforar sense problemes eixos materials.

Així que, per tal de conservar el fruit de les seues collites, els nostres avantpassats van inventar un nou tipus de contenidor:

FONT: TVE Aquí la Tierra.

– Però si fas un contenidor d’argila, què li passa si el mulles?

– Què has de fer amb l’argila per a que siga resistent a l’aigua?

En alguns països d’Àfrica, les dones encara es fabriquen els seus propis recipients:

LA CERÀMICA

  1. Aproximadament, quan va arribar la tecnologia de la ceràmica a la Península Ibèrica?
  2. Quin nom comú rep el cardium edule?
  3. Quina fase és la més complexa?
  4. Quina temperatura mínima es necessita per a convertir argila en ceràmica?

LES NOVES VIVENDES

Els nostres avantpassats ara necesitaven estar permanentment prop dels seus camps de cultiu. Per això, van començar a construir vivendes més sólides i estables per a viure, emagatzemar el fruit de les collites, etc.

Endivina quin material van escollir per a construir-les…

https://goo.gl/photos/Qtv8zMhn8SVftEW1A

– Si vols que l’atovó (adobe) siga més durador, què has de fer amb ell? Com s’anomena el resultat?

– Al teu poble, recerca alguna construcció en atovó i fes-li una foto. Inclou la foto, amb les dades de localització, a la teua llibreta.


ELS TEIXITS

Al Paleolític, els nostres avantpassats es vestien amb la pell dels animals que caçaven. I al Neolític, els essers humans vam incorporar al nostre vestuari… les fibres animals (llana d’ovella, d’alpaca, etc,) i les fibres vegetals (cotó, lli, etc.)

En aquest vídeo (de finals del segle XX) pots veure el procés de la llana des de l’ovella fins al jersei, tal qual havia estat fent-se des de feia milers d’anys.

vlcsnap-2017-02-12-21h00m09s834.png

FONT: PYRENE P.V.

Enllaç alternatiu: “La Filadora.”

LA FILADORA (HILANDERA)

  1. En quina època de l’any s’esquilen les ovelles?
  2. Quin es el primer procés que es realitza amb la llana?
  3. Per què es seca la llana al Sol?
  4. Què és cardar la lana?
  5. I després de cardar la lana, que es fa?
  6. Com es fa el fil de llana?
  7. Amb quin instrument es fa el fil doble?
  8. Per què hui en dia ja no hi ha filadores?

I així es feia a l’altra banda del món. Aquesta és Clara Sherman, una índia Navajo dels EE.UU.: https://goo.gl/CiTKkG


LES NOVES FERRAMENTES

Els nostres avantpassats van descobrir (no sabem com) que calfant malaquita  (un mineral de color blau-verd) a grans temperatures, podien obtenir… Coure! Com ho feien? Més o menys així:

El coure es un metall que pot ser treballat fins i tot en fred (colpejant-lo). Però una vegada aillat el metall de la seua mena, també podia ser fos i vertit en motlles per tal de fer eines de diverses formes. Més o menys així era el procés:

No massa temps després descobriren que afegint-li al coure una miqueta de estany, aquest es convertia en un aliatge (barreja de metalls) molt més dur: el bronze.

Durant segles, aquest va ser el metall “estrella”, tot i que, com que era relativament car de produir, les ferramentes de pedra polida van continuar utilitzant-se de forma habitual.

DSC_9343.jpg

– Aquest punyal está fet de sílex i marfil. Va ser elaborat sobre el 3200 a.C. Va ser trobat al sud d’Abydos. A quina civilització pertany?


I EL FERRO?

El ferro (i el seu derivat, l’acer) és molt més dur i més resistent que el bronze. Pero…

A una foguera comuna pots assolir 500ºC-800ºC. Suficient per a coure argila i fer ceràmica.

Per a fondre coure, necessites assolir 1000ºC. Ahí ja tens que emprar trucs com per exemple, sobreoxigenar la combustió per mig de manxes (fuelles).

Però per a fondre ferro es necessiten… més de 1500ºC! Una tecnologia complexa. Tant que per exemple a l’Antic Egipte no hi havien armes o ferramentes de ferro: tot era coure, bronze i… la pedra de tota la vida.

Abans de l’any 1000 aC, a l’Àfrica negra es va inventar la tecnologia per a fondre mena de ferro (oligisto, limonita, magnetita, etc.) i extraure-li el ferro pur. Allà encara els majors conserven viva la memòria d’eixa tradició. En aquest documental, a petició de  la Universitat de Ouagadougou (Burkina Faso), al 2005 van fer una demostració de com es fabrica el ferro a la manera tradicional:

No es tracta tan sols de temperatura; juguen molts factors. En aquest enllaç pots veure l’intent (i fracàs)  de obtenir ferro al mode tradicional d’uns nordeuropeus (suecs). https://www.youtube.com/watch?v=gPf08sFpNXA

Els nostres avantpassats sabien com fabricar ferro al mig del bosc, però nosaltres hem perdut els seus secrets…

– Ens juntem en grups i pensem: Què saben fer les nostres àvies i avis que nosaltres no sabem? De seguida, posta en comú.


A la Antiguitat, simultàniament en altres llocs (a més d’Àfrica) també es va arribar a dominar la tècnica. A la Península Ibèrica la tecnologia del ferro va arribar aproximadament al 800 a.C.

Anuncis