622-732: cent (deu) anys que van canviar el Mediterrani

Aquest és el mapa del món occidental al segle VI dC.

Los-imperios-Persa-Sasanida-y-Romano-de-Oriente-531-565

A l’oest, les conquestes de Justiniá (en púrpura) i els regnes bàrbars. I a l’est… L’Imperi Sasànida. El núcli d’aquest imperi era Persia (l’actual Iran).

– Durant el segle VI i principis del VII, endivina quin dos grans imperis es van disputar el domini de Mesopotàmia i el Mediterrani Oriental.

– Quin efecte creus tú que van tenir les guerres quasi constants sobre les economies d’aquests imperis?

– Recorda: en qui recau sempre l’esforç econòmic?

Un racó oblidat: Aràbia

Al segle V i VI, Aràbia era un àrea sense interés per als dos grans imperis dominants en la zona (Bizanci i l’Imperi Sasànida). Malgrat ser un espai desèrtic, gràcies al comerç allí van prosperar en pau ciutats com Petra (i més al sud) Yazrib, Makkah, etc. Aquestes ciutats canalitzaven el comerç a llarga distància entre India, Xina, etc. i el Mediterrani.

madain.jpg

Aquesta és una de les tombes de la vella ciutat de Hegra (hui Madain Saleh).

Va ser en una d’aquestes pròsperes ciutats comercials, La Meca, on a l’any 570 va nàixerAbu l-Qāsim Muḥammad ibn ʿAbd Allāh al-Hāšimī al-Qurayšī, més conegut com Mahoma.

Mahoma, profeta i cabdill

[Per a un repàs sobre el context religiós al segle VI, llig ací: https://goo.gl/h32sVQ]

Segons la tradició, allà pel 610 Mahoma va rebre la visita d’un arcàngel, Sant Gabriel (Yibril), qui li va comunicar que havia sigut elegit per tal de predicar la autèntica paraula de Déu. En successives visites, Sant Gabriel li va dictar a Mahoma la paraula de Déu que després ell transmetia als seus deixebles, que a la seua vegada la transcrivien. El conjunt de revelacions de Déu a Mahoma constitueixen l’Alcorà (que traduït vol dir “revelació”): el llibre sagrat de l’Islam, la nova religió de la qual Mahoma era el profeta.

A l’any 622 Mahoma es va veure obligat a abandonar la seua ciutat, La Meca, degut a les seues activitats polític-religioses. Es va refugiar a Medina, una ciutat no molt lluny de La Meca. A Medina Mahoma va tenir més èxit. Va convertir-se en cap polític-religiós de la ciutat i des d’allí va atacar i conquerir la seua ciutat natal, La Meca. No es va parar ahí i quan va morir, a l’any 632, Mahoma controlava tota la Península aràbiga.

L’expansió àrab

Al 634 Umar ibn al Jattab va ser designat cap del nou regne. Com Mahoma, Umar era al mateix temps cap militar i cap religiós, és a dir, califa. Durant els seus deu anys de regnat es va produir l’expansió territorial del nou regne més enllà de la Península Aràbiga.

Umar va arravatar a l’Imperi Bizantí tota l’àrea de Damasc i Jerusalem (Síria i Palestina), i també… Egipte. Aquesta era amb diferència la província més rica de tot l’imperi Bizantí. I ara estava sota control del nou imperi àrab. Però imparable, Umar va atacar també a l’Imperi Sassànida, conquerint tota Mesopotàmia i fins i tot la part occidental de l’altiplà persa.

Resultado de imagen de expansión umar

El seu sucesor, Utman, va acabar la feina.

mapa islam.png

Els fets están clars. Però la gran qüestió hui en dia encara no està resolta:

– Com va ser posible que en vint anys, un exèrcit eixit de un àrea marginal com Àrabia, derrotara i ficara contra les cordes a l’Imperi Bizantí i literalment conquerira tot l’Imperi Sasànida?

Per grups, anem a reflexionar i aportar algunes posibles hipòtesis.

Però com pots deduir pel mapa, la cosa no va acabar amb Utman. L’expansió del nou Imperi Àrab va continuar pel nord d’Àfrica i al 711 va arribar al regne visigot de Hispània. Els visigots van ser arrollats i al 732 els exèrcits àrabs ja estaven… en França! Però una sèrie de derrotes a mans dels francs van fer que oblidaren la idea de continuar la seua expansió més enllà dels Pirineus.

Al 714 ja havien trobat el seu tope també per l’est: van ser derrotats pels xinesos, quedant frenada així la seua expansió en els confins de l’Imperi Xinés de la dinastia Tang.

La capital de l’Imperi Àrab va passar molt prompte de Medina a Damasc. I al 750, de Damasc a Bagdad.

Un imperi tan immens va ser molt difícil de mantenir unit. La primera província en independitzar-se va ser Al-Andalus, al 756. Durant la primera meitat del segle X l’Imperi es desmembra i al 970 Egipte va tornar a fer-se independent. Però el vell Egipte ara era profundament islàmic. Desprès de la cristianització tardorromana i bizantina, i de la islamització àrab, ja no quedava ni rastre de l’Egipte mil·lenari dels faraons.

– Amb tota la informació al teu abast a aquesta pàgina, elabora un eix cronològic titolat: “Naixement i expansió de L’Islam”.

Anuncis