La cultura àrab

– Averigua a on es troba (i es venera) hui en dia la tomba de Sant Joan Baptista.

La nova religió, l’Islam, acceptava com a llibres sagrats (a més de l’Alcorà) també l’Antic i el Nou Testament (la Biblia hebrea i la Biblia cristiana). La diferència era que l’Alcorà es considerava paraula directa de Déu, mentre que els altres llibres sagrats podien contenir errors degut als homes que els havien transcrit durant segles. En definitiva, l’Alcorà és perfecte mentre que la Bíblia pot incórrer en errors.

Així, dins de l’Islam es tenen com a grans profetes tots els personatges de l’Antic Testament i del Nou Testament (Abraham, Moisés -Musa-, Sant Joan Baptista etc.). Però d’entre tots, Jesús (Isa) és considerat el profeta més important, en peu d’igualtat amb Mahoma. A més, s’accepta la virginitat de Maria i el naixement sobrenatural de Jesús, així com els seus miracles. Això sí, per a res se li considera “fill de Déu”.

En certa mesura, per part dels musulmans l’Islam es considerava algo així com la versió 3.0 d’una mateixa tradició religiosa que arrancava amb el judaisme, continuava amb el cristianisme i concloïa amb Mahoma i l’Alcorà.

– Si tu hagueres sigut una jueva o una cristiana a Damasc, al segle VII, hauries tingut molts problemes en fer-te musulmana? Per què?

La nova societat civil islàmica

Una vegada convertit a l’Islam, el nou creient passava a formar part de la Comunitat (Umma), dins la qual tots els homes (però no les dones) gaudien dels mateixos drets; no podien haver diferències de cap tipus. I per a convertir-se a l’Islam no es requeria cap condició; només voler pertànyer a la comunitat de creients.

Però si una persona desitjava mantenir la seua religió, no hi havia cap problema. Això sí, tindria que pagar un impost especial. A més, els no musulmans (cristians, jueus, sabeos, zoroastrians, etc.) eren considerats com a ciutdadans “de segona categoria”. En el dia a dia els “dimmies” eren tolerats, però els llocs a la administració, l’exèrcit, la judicatura, etc., estaven reservats per a musulmans. A més, si eres un dimmí, et convenia ser discret i no crear problemes: eres com un “invitat” en una casa que no és la teua.

Les persecucions religioses eren quasi totalment alienes al món musulmà, i ho continuarien sent durant els segles vinents.

– Investiga i escriu un breu informe sobre els coptes: qui són, orígens i número actual.

Ciència, matemàtica i filosofia

Primer Damasc, després Bagdad i en general totes les grans ciutats àrabs de l’època es van convertir en importants centres culturals. Els governants àrabs tenien a gala ser cults i protegir als portadors i creadors de cultura: els científics, els investigadors, els filòsofs i els poetes. En part gràcies a això, tecnològicament parlant el món musulmà va parlar de tu a tu al món cristià fins al segle XIX.

Va ser en el moment del califat dels abasíes, que la ciència àrab va entrar en la seua edat d’or. Bagdad, la capital dels Abbàsides, va ser construïda a les dues bandes del riu Tigris a Mesopotamia per al-Mansur, califa de 754 a 775. Es va convertir en la ciutat més gran del món, o almenys la més gran de fora de la Xina. El seu governant més conegut va ser Harun al-Rashid, califa de 786 a 809, famós per Les Mil i Una Nits. Va ser sota el-Rashid i el seu fill al-Mamun, califa de 813 a 833, quan les traduccions de texts procedents de  la Grècia clàsica, Pèrsia i Índia va assolir el seu major abast. Al-Mamun va enviar una missió a Constantinoble que de tornada va portar manuscrits en grec. La delegació probablement incloïa al metge Hunayn ibn Ishaq, el més gran dels traductors del segle IX, que va fundar una dinastia de traductors, formant al seu fill i nebot per continuar el treball. Hunayn va traduir obres de Plató i Aristòtil, així com textos mèdics de Dioscorides, Galen i Hipòcrates. Les obres matemàtiques d’Euclides, Ptolemeu i altres també es van traduir a l’àrab a Bagdad, alguns a través d’intermediaris sirians.

Però no tan sols van recopilar llibres:

L’astrònom persa al-Sufi (Azophi) va fer un descobriment del qual la importància cosmològica no va ser reconeguda fins al segle XX. En 964, en el seu Llibre de les Estrelles Fixes, va descriure un “petit núvol” sempre present en la constel·lació d’Andrómeda. Aquesta va ser la primera observació coneguda de les anomenades galàxies, en aquest cas la gran galàxia espiral M31.

I no tan sols en Bagdad:

Al mateix temps, la medicina va començar a florir a l’estat islàmic. Al-Zahrawi (Abulcasis) va néixer el 936 a prop de Còrdova, la metròpoli d’Andalusia, i va treballar fins a la seva mort el 1013. Va ser el cirurgià més gran de l’Edat Mitjana, i altament influent en l’Europa cristiana.

…

Un grup d’astrònoms, incloent al-Zarqali, van usar l’obra anterior d’al-Khwarizmi i al-Battani per construir les Taules de Toledo, “successores” de les Taules de Ptolomeo. Aquestes taules astronòmiques van descriure amb detall els aparents moviments del Sol, la Lluna i els planetes a través del zodíac i van ser fites en la història de l’astronomia.

…

Sota el califat Omeia i la seua succesora, la dinastia almoràvit berber, Espanya era un centre d’aprenentatge cosmopolita, hospitalari tant per als jueus com per als musulmans. Moses ben Maimon (Maimonides), jueu, va néixer l’any 1135 a Còrdova durant aquest feliç temps. Els jueus i els cristians no eren més que ciutadans de segona classe sota l’Islam, però durant l’Edat Mitjana la condició dels jueus era, en general, molt millor sota els àrabs que en l’Europa cristiana.

FONT: WEINBERG, Steven: To Explain the World. The Discovery of Modern Science. 2015 (chapt. 9. The Arabs).

– Al segle VIII, quina era la ciutat del món més gran (sense considerar les ciutats xineses de l’època)?

– Quins textos va traduir del grec a l’àrab Hunayn ibn Ishaq? Quins altres autors clàssics van ser traduïts a Bagdad?

– Qui va descobrir la galàxia M31?

– Qui va ser el cirugià més important de tota l’edat Mitjana?

– Investiga quina invenció/introducció del matemàtic al-Khwarizmi has utilitzat tú aquest matí.