Al-Andalus

Al 710 el governador de l’actual Marroc, Musa Ibn Nusayr, envia al general Tarif abu Zara a explorar les posibilitats d’èxit d’una eventual invasió del regne visigot d’Hispania. Decidit, encomana la invasió al general Tarik ibn Ziyad amb un exércit de 7.000 homes a cavall. Poc després li envia 5000 genets més. El rei visigot Roderic reuneix totes les seues forces i s’enfronta als àrabs en Guadalete. La seua derrota es total. Musa Ibn Nusayr en persona acudeix a la Península amb 18.000 homens més. Una tras altra, les ciutats hispanovisigodes cauen com fitxes de dominó: Écija, Sevilla, Mérida, Toledo, Saragossa… Al 715 tota la Península Ibèrica està sota control àrab.

Els exèrcits àrabs fins i tot provaren sort més enllà dels Pirineus, però es trobaren amb la força militar dels francs: al 732 són derrotats a la batalla de Poitiers.

Després de la fulgurant invasió del 711-15 dirigida pels generals Tarik ibn Ziyad i  i Musa ibn Nusayr, durant pràcticament tota l’Alta Edat Mitjana l’Emirat/Califat de Còrdoba va tenir com a fronteres (més o menys estables) la vall del riu Duero i la vall de l’Ebre. Al nord es van anar desenvolupant tota una serie de regnes cristians mentre que al sud es va consolidar el gran regne d’al-Andalus, amb la seua capital, Qurtuba.

Califato_de_Córdoba_-_1000.png

– Averigua els noms actuals de les ciutats que apareixen al mapa (exceptuant Silb i Bayyana).

Durant aquests anys (i després) eren molt habituals les guerres de saqueig (ràtzies): campanyes militars de curta durada fetes amb l’objectiu d’aconseguir un bon botí: plata, or, bronze, persones, etc. Aquestes algares eren practicades tant per uns com pels altres. Durant aquestes incursions en territori alié els “saquejadors” arribaven en ocasions fins al cor del territori enemic.

Captura de pantalla 2017-07-14 a las 12.42.45.png

– Llig la notícia sencera i escriu un resum a la teua llibreta d’allò que t’ha paregut més interessant (fes clic a la foto).

En definitiva, durant tota l’Alta Edat Mitjana (fins al segle X) la potència indiscutible a la Península Ibèrica va ser el Califat de Qurtuba (Còrdova). Els regnes al nord del Duero i l’Ebre es limitaren a mantenir-se a la defensiva.