L’organització política d’Al-Andalus

En un primer moment, Al-Andalus va ser una província més de l’Imperi Àrab, obedient a la capital, Damasc. Però al 756 el governador, Abd Ar-Rahman ibn Mu’awiya ibn Hisham ibn Abd al-Malik, més conegut com Abderraman I, es va proclamar Emir (governador) independent. Al 929 Abderramán III va donar una “vuelta de tuerca” més, proclamant-se Califa, és a dir, governant i líder religiós suprem, tot alhora.

El territori estava dividit en 22 cores o províncies. Al cap de cada província hi havia un governador o wali, que responia directament davant de l’Emir i el seu “primer ministre” o Hayib.

Coras_del_Emirato_de_Córdoba.svg.png

Tot aquest aparell estatal era l’encarregat de mantenir l’ordre i de recaptar impostos: la chizya i el jarach als no musulmans, i la gabala i el zakat a tots els demés. La gabala era un impost sobre el comerç (semblant al nostre IVA) i, en una societat comercialment molt activa, rendia molts beneficis a l’Estat. El zakat era la “almoina” que tots els creients a títol personal estaven obligats a donar a les mesquites.

Al cap de cada ciutat es trobava el Cadí, una mena de jutge-alcalde que s’encarregava del funcionament de tot a nivell local. No ho feia a soles, i habitualment era assesorat/ajudat per un consell de notables local.

– Investiga els origens d’un dels tribunals en actiu més antics del món: el Tribunal de les Aigües de València.

-Le_tribunal_des_eaux,_a_Valence-_(19316485953)

  • Escriu un xicotet informe titolat: “El sistema impositiu d’Al-Andalus” que tinga els següents apartats:
    • Introducció
    • Impostos pagats pels moçàrabs
    • Impostos pagats pels fidels
    • Impost pagat per tots
    • Conclusió

Tota aquesta estructura estatal va desfer-se al 1031, amb la fragmentació de tot el territori musulmà en xicotets estats políticament independents uns dels altres anomenats Regnes de Taifes.

Anuncis