L’organització política d’Al-Andalus

En un primer moment, Al-Andalus va ser una província més de l’Imperi Àrab, obedient a la capital, Damasc. Però al 756 el governador, Abd Ar-Rahman ibn Mu’awiya ibn Hisham ibn Abd al-Malik, més conegut com Abderraman I, es va proclamar Emir (governador) independent. Al 929 Abderramán III va donar una “vuelta de tuerca” més, proclamant-se Califa, és a dir, governant i líder religiós suprem, tot alhora.

El territori estava dividit en 22 cores o províncies. Al cap de cada província hi havia un governador o wali, que responia directament davant de l’Emir i el seu “primer ministre” o Hayib.

Tot aquest aparell estatal era l’encarregat de mantenir l’ordre i de recaptar impostos: la chizya i el jarach als no musulmans, i la al-qabala i el zakat a tots els demés. La al-qabala era un impost sobre el comerç (semblant al nostre IVA) i, en una societat comercialment molt activa, rendia molts beneficis a l’Estat. El zakat era la “almoina” que tots els creients a títol personal estaven obligats a donar a les mesquites i que en la pràctica recaptava el Califa. Suposava aproximadament un 10% de la renta.

Al cap de cada ciutat es trobava el Cadí, una mena de jutge-alcalde que s’encarregava del funcionament de tot a nivell local. No ho feia a soles, i habitualment era assesorat/ajudat per un consell de notables local.

– Investiga els origens d’un dels tribunals en actiu més antics del món: el Tribunal de les Aigües de València.

• Escriu un xicotet informe titolat: “El sistema impositiu d’Al-Andalus” que tinga els següents apartats:
  • Introducció
  • Impostos pagats pels moçàrabs
  • Impostos pagats pels fidels
  • Impost pagat per tots
  • Conclusió

---

Tota aquesta estructura estatal va desfer-se al 1031, amb la fragmentació de tot el territori musulmà en xicotets estats políticament independents uns dels altres anomenats Regnes de Taifes.