Les concepcions polítiques dels nous “Domini”

“Primus Inter Pares”

Anem a veure com era l’organització social i política, és a dir, la forma de govern, entre aquests pobles que els romans anomenaven “bàrbars”:

Los hijos llegan a la virilidad cuando son armados, a los quince años, ante la asamblea de guerreros, pero las hijas permanecen bajo la tutela paterna hasta su matrimonio. […]

Las familias se integran en tribus, posiblemente en torno al recuerdo de un antepasado epónimo, y el conjunto de grupos o tribus forma un pueblo (gau), con jefe común y reuniones anuales de sus guerreros, a menudo para elegirlo, en lugares a los que se confiere virtualidades sagradas. Por encima del pueblo sólo hay, con frecuencia, confederaciones entre varios iguales o uniones, a veces forzosas, bajo la égida de alguno de ellos, que es más poderoso o ha resultado vencedor en anteriores contiendas. […] .

La asamblea de guerreros (mallus, thing) es la depositaria de la soberanía popular al elegir jefe, tratar sobre paz y guerra o juzgar los delitos mayores […]. Junto a ella puede haber un consejo de notables, cabezas de familia; pero sobre ambos predomina una aristocracia basada en la riqueza, el prestigio militar o el linaje. En torno a sus titulares se forman clientelas militares (gefolge, comitatus) de hasta 150-200 guerreros unidos a su jefe por lazos personales de fidelidad y ayuda mutua […].

Los jefes de clientelas militares más importantes podían ser elegidos para dirigir la guerra y alcanzar la calidad de reyes del pueblo en armas (heerkönig), hasta estabilizar formas de realeza bajo la que se federan y escalonan aristócratas diversos con sus propios séquitos de guerreros. […] Las grandes confederaciones de pueblos (Stammesbtldung) suelen formarse en torno a una realeza dinástica y a un pueblo o grupo principal que da nombre al conjunto, a veces muy heterogéneo e inestable. En tales supuestos, que proliferan en tiempo de las grandes migraciones, la realeza alcanza una fuerza política y una estabilidad mucho mayores.

FONT: LADERO QUESADA, M.: Historia Universal. Edad Media. Ed. Vicens-Vives

– Quins poders tenia l’Assemblea de Guerrers?

– Els guerrers es sentien units al seu “jefe”. Però, més concretament, en què consistia eixe vincle?

– Els “reis” eren elegits, per a fer què?

– Quin tipus de guerra creus tú que practicaven aquests “bàrbars”? No contestes encara; mira primer el vídeo de davall:

FONT: Vikings. HBO.

Aquests bàrbars van ser els vikings, i l’acció del clip s’enmarca a finals del segle VIII; un poc després del moment històric que estem analitzant; però els seus col·legues de tres segles abans s’organitzaven i comportaven de forma molt semblant.

I si el botí eren… terres i camperols?

– Imagina’t que un grup molt més nombrós que aquest, diguem-ne que una reunió de grups (clans), dirigits per un “super-jefe,” es fera amb el control de tota una regió, més o menys de gran com la Comunitat Valenciana. A més, Imagina’t que decideixen no tornar a casa, sino quedar-se. Què farien amb aquest botí?

Els barbars a la Península Ibèrica: els visigots

Els visigots van entrar a la Península Ibèrica al segle V dC amb altres pobles bàrbars, molt mal coneguts: els sueus, alans i vàndals. Els visigots es van imposar a tots, tot i que els sueus van mantenir-se durant un temps al noroest. Es calcula que aquesta èlit visigòtica no anava més enllà de les 100.000 persones, sobre una població iberorromana d’uns 5 ó 6 milions. Però ull, aquestes són xifres (quasi) purament especulatives.

mapa visigodo.jpg