Produir i comerciar a l’Occident bàrbar

Anem a endinsar-nos en aquesta qüestió i veure una mica com aquests “bàrbars” es procuraven el menjar, els animals, les eines, etc.

L’economia més enllà del Limes

Todos estos pueblos [bárbaros] conocen la agricultura sedentaria, aunque sajones y frisones den mayor importancia al ganado bovino de pradera, los godos y otros germanos orientales desarrollen más la ganadería sobre todo equina, y en las zonas de bosque continúe practicándose una agricultura itinerante basada en rozas. La forma más completa de ocupación del suelo, que afectaría a zonas limitadas pero no a todo el territorio, es el poblado (dorf), con sus tierras de labor en torno y sus marken más alejadas, que aprovechan los dueños de ganado, cazadores y leñadores y son reserva para efectuar en ellas nuevas roturaciones. […]

El trabajo artesano destaca en los ramos de metalurgia y orfebrería pero mucho menos en los cerámicos y textiles. La práctica mercantil, en un mundo acostumbrado al donativo, al trueque y al autoconsumo dentro del marco familiar, era rudimentaria, a pesar de las influencias romanas: los germanos no emplean la moneda, aunque la atesoran por su valor en oro y plata, considerados como mercancías, ni conocen fenómenos económicos vinculados al mundo urbano. El comercio con Roma a través del limes era, sin embargo, considerable: esclavos, pieles y ámbar a cambio de manufacturas y metales preciosos principalmente.

FONT: LADERO QUESADA, M.: Historia Universal. Edad Media. Ed. Vicens-Vives

– Com creus tú que era l’agricultura d’aquests pobles, en allò referit a la productivitat? Per què?

– Quin tipus de comerç practicaven? I eixe tipus de comerç… Què et suggereix?

Els efectes econòmics de les invasions bàrbares

Més enllà de les cròniques que ens han arribat de l’època, què ens diu l’arqueologia sobre aquest anys? Anem a veure-lo referit a la provincia romana de Britania, envaïda pels anglos i els saxons al segle V dC:

dark-age-bones.jpg

IMATGE: https://goo.gl/u9ZLEA The Independent

El que observem al final del món romà no és una “recessió” […]. Al contrari, el que veiem és un notable canvi qualitatiu, amb la desaparició d’indústries senceres i xarxes comercials. L’economia de l’oest post-romà no és la del segle IV reduïda a escala, sinó una entitat molt diferent i molt menys sofisticada. Açò és absolutament evident al cas de Gran Bretanya. Diverses tècniques bàsiques van desaparèixer completament durant el segle V, per ser reintroduïdes només uns segles més tard. […] Al llarg de tota la Gran Bretanya, l’art de fer ceràmiques en una roda (ceràmica a torn) va desaparèixer a principis del segle V i no va ser reintroduït durant quasi 300 anys. […] Molt probablement això era perquè no hi havia prou consumidors al voltant amb la riquesa suficient com per a mantenir qualsevol taller de ceràmica especialitzat.
La sofisticació en la producció i l’intercanvi van sobreviure a la Gran Bretanya post-romana, però només als nivells més alts de la societat i al més alt nivell d’artefactes. […]
L’economia que va sostenir i subministrar un mercat mig i inferior massiu per a béns funcionals de baix valor havia desaparegut, deixant la producció sofisticada i el seu intercanvi només per a un xicotet nombre d’objectes d’alt estatus.
Pot ser inicialment difícil de creure, però la Gran Bretanya post-romana es va enfonsar, de fet, en un nivell de complexitat econòmica molt inferior al de l’Edat del Ferro.
[…]
La quasi total desaparició de monedes d’ús quotidià a l’oest post-romà és una prova encara més poderosa d’un notable canvi en els nivells de sofisticació econòmica. […]
Igual que la ceràmica de torn, les monedes, abans comunes, ara prácticament havien desaparegut  de la Gran Bretanya del cinquè i sisè segle.

WARD-PERKINS, Bryan: The Fall of Rome and The End of Civilization. 2005

– Quina diries tu que és la hipòtesi principal que argumenta l’autor al text?

– Quines proves arqueològiques al·lega l’autor per tal de sostenir la seua hipotesi?

Anuncis