L’ordenació política-econòmica del territori

Al món medieval el bé més valuós no era la terra; terra hi havia de sobra. El bé més valuós per a un noble eren… els humans.

capataz-y-siervos-siglo-xiv-cl1.jpg

Les persones eren les que podien treballar la terra i per tant, les que podien produir riqueses que eventualment podien ser-les sostretes d’una o altra forma.


Els grans propietaris de terres al món cristià

10 - Bayeux_Tapestry_scene55_William_Hastings.jpg

Quan un noble conqueria noves terres, el primer que feia, com a cap prestigiós d’un grup, era repartir el botí entre els seus homes.

Aquests guerrers, beneficiats per la generositat del seu cap, adquiren un compromís de fidelitat personal inquebrantable amb aquest noble, i amb ningú més.

En cas de perill o d’agressió, tant el noble donant com el noble subaltern tenien l’obligació i l’honor d’ajudar-se mutuament amb les seues respectives forces militars.

Així, aquesta era una relació de fidelitat i camaraderia estrictament personal i particular.

Doncs bé: el rei no era més que un noble més, amb les seues terres i rodejat pel seu exèrcit personal (que era prou gran). Però…

edward-thumb-600x469-45239.jpg

– Si un rei volia dur a terme una campanya militar de certa importància, podia fer-lo ell a soles? Aleshores, què es el que havia de fer, primer que tot?

– Podia donar-se el cas d’un noble amb quasi tantes terres i tants nobles subalterns com el propi rei?

– El rei, tenia autoritat sobre un noble que no li deguera a ell cap favor?


Tornem a les terres

– Aquests “tipos”, creus tu que estaven molt interessats en les tècniques de conreu del blat, per exemple?

Maciejowski Bible XIII.jpg

FONT: Bíblia Maciejowski (s. XIII).

Com has deduït, el seu interés principal era la guerra, i per a fer la guerra necessitaven tenir molts camperols que (d’una manera o altra) els pagassen moltes rendes (riqueses) amb les que mantenir el seu mode de vida (que era molt car).

Els altres grans propietaris de terres al món cristià

Efectivament, com els nobles, els monestirs i les catedrals eren també titulars de grans quantitats de terres i altres propietats que els regalaven particulars, cavallers o el mateix rei. Cada monestir i cada catedral tenia les seues pròpies terres, i en eixes terres tenien els seus propis camperols que els pagaven les rendes corresponents.

– En aquest món altomedieval, on els propietaris només estaven interessats en extraure’ls als camperols les rendes, com creus tu que era la producció agrícola?

– Estem davant d’una agricultura altament excedentària? Quines conseqüències tenia això sobre el comerç? I sobre la producció de mercaderies en general?

  • Quins grups socials realment “consumien” (gastaven diners) al mon cristià altomedieval? En què gastaven eixes riqueses? D’on eixien eixes riqueses?
Anuncis