Category: tasques

Mortalitat, natalitat, migracions i… desapareguts

Captura de pantalla 2020-04-30 a las 11.45.09.png

– Quina irregularitat observes en la piràmide de població de Cambodja?

– Per grups, anem a formular posibles hipòtesis que expliquen aquest fenòmen demogràfic.

– Individualment, anem a contrastar la hipòtesi del nostre grup. Com? Molt senzill: investigant.

  • A on està Cambodja?
  • En quin grup d’edat es dona la anomalia demogràfica que hem detectat?
  • Tenint en compte que la piràmide és de 2018, en quins anys van nàixer les persones d’aquest grup d’edat?

A l’any 1974, Pol Pot, líder de la milícia armada Khemers Rojos, es va fer amb el poder a Cambodja.

Qui eren els Khmers Rojos?

Dirigits per Saloth Sar, més conegut com Pol Pot, els Khmer Rojos van ser un moviment maoista radical fundat per intel·lectuals cambodjans educats a França.

El seu objectiu era crear una societat agrària autosuficient: les ciutats van ser buidades i els seus habitants van ser forçats a treballar en cooperatives rurals. Molts van ser explotats fins a la mort, mentre que altres van morir de fam, mentre l’economia s’enfonsava.

Durant els quatre violents anys que van estar al poder des del 1975 fins al 1979, els Khmers Rojos van torturar i van matar a tots aquells que eren considerats enemics (intel·lectuals, minories, ex funcionaris del govern) i les seues famílies.

L’amplitud i la brutalitat dels assassinats, molts d’ells documentats minuciosament per funcionaris, fan d’aquest règim un dels més sanguinaris del segle XX.

El règim va ser derrotat en una invasió vietnamita el 1979. Pol Pot va fugir i es va mantenir lliure fins al 1997. Va morir sota arrest domiciliari un any després.

FONT: https://www.bbc.com/news/world-asia-46217896 https://bit.ly/2X3A61V

Sang

Antiga Presó de Sang, a la província de Kandal (Cambodja). Font: Documentation Center of Cambodia Archives

Població de Cambodja 1974-1979

– Llig el text de dalt i mira aquesta gràfica amb atenció. Quants habitants (aproximadament) tenia Cambodja al 1974? I al 1979? Què va passar amb les persones que falten?

– Quina és la connexió entre els desapareguts de 1974-79 i els vius que en 2018 tenien 40-45 anys d’edat?

– Escriu un assaig de 200 paraules amb el títol “La població a Cambodja als anys 70 del segle XX”.

– Activitat Grupal: Hui, podria passar una cosa semblant a Espanya? Per què?

És el moment d’entendre tres mots:

Drets humans – Democràcia – Dictadura

Què és una democràcia?

Viure en una democràcia real (no en una de mentiretes, ull) vol dir moltíssim més que votar. Si vius en una democràcia, la llei garanteix que tu tens aquests drets que ara anem a treballar. A l’enllaç de baix, tens el quadernet:

Els meus drets, els teus deures; els meus deures, els teus drets.

Llib. prof.: Guia Breu

– A partir del que hem treballat, escrigueu en grup la vostra definció de “Drets Humans”.

– Escrigueu una llista dels que vosaltres considereu com “Drets Humans”.

Podem contrastar les nostres conclusions ací: https://ciudadaniaylibertades.wordpress.com/democracia/

Què és una dictadura?

– Anem a escriure entre tots una definció operativa del terme “dictadura”.

No sols Cambodja…

Al 1 d’abril de 1939 va concloure la Guerra Civil espanyola. La dictadura del General Francisco Franco Bahamonde s’extenia ara ja sobre tota Espanya.

Franco va morir (de mort natural) el 20 de novembre de 1975, amb els seus poders dictatorials intactes.

Fins a l’any 1978, amb la promulgació de la Constitució, Espanya va estar sota un règim jurídic dictatorial. Això volia dir que els Drets Humans no existien a Espanya.

– Què li pot passar a una persona que viu en un país a on els Drets Humans no existeixen? Per grups, feu un llistat el més detallat possible.

Espanya, 1940

salen-a-la-luz-10-esqueletos-en-la-fosa-112-de-paterna-que-ya-estan-listos-para-exhumar.jpg

Set. 2018: treballs a la Fossa 112. Cementeri de Paterna, València. FONT: Agència EFE

Aquestes persones de la fossa 112 del cementeri de Paterna han estat desaparegudes durant més de 60 anys. Van desaparèixer després de la Guerra Civil, en temps de pau. Els seus familiars no sabien a on estaven ni que va passar amb ells. L’última notícia que tingueren d’ells és que havien sigut empresonats a València.

Fossa 113

Fossa 127: la troballa de Francisco Sanz Herráez

– A partir de la informació adjunta (baix), escriu en 150 paraules la història de la troballa de Francisco Sanz Herráez.

Captura de pantalla 2020-05-10 a las 13.40.19.png

FONT ALTERNATIVA: https://bit.ly/2zo1Rdl

Només a les fosses del cementeri de Paterna, hi ha més de 2.200 persones desaparegudes.

El nombre de desapareguts a tota Espanya entre 1939 i 1960 s’estima en no menys de 50.000 persones (Casanova, 2002, p. 9).

Anunciado el fin de la guerra por el bando vencedor el 1 de abril de 1939, prosiguió una intensa represión contra los vencidos. Además de la persecución por motivaciones políticas o religiosas, la represión por parte del Estado se extendió a otros sectores. La persecución llevada a cabo contra homosexuales y población gitana formó parte del período franquista, e incluso la legislación y la represión efectiva de personas sobrevivió a éste. Las autoridades militares controlaron todo lo relacionado con el mantenimiento y salvaguarda del orden público, prolongando el estado de guerra hasta el 5 de marzo de 1948, y luego manteniendo competencias políticas y jurisdiccionales, que les permitieron actuar en términos sustanciales al margen de cualquier control de carácter civil. A lo largo del régimen franquista se acumularon numerosas víctimas de violaciones de derechos humanos, que por su naturaleza y gravedad equivalían a crímenes de lesa humanidad. […] 

Entre los crímenes destacan por su carácter y gravedad, pero también por su magnitud: la tortura, la desaparición forzada, las ejecuciones extrajudiciales, incluidas las numerosas ejecuciones de personas condenadas tras juicios injustos, desprovistos de las más elementales garantías del debido proceso. Fueron numerosas las personas que perdieron la vida o sufrieron padecimientos a causa de actos inhumanos. […] 

Hasta hoy los restos de decenas de miles de personas han permanecido desprovistas de identidad en fosas clandestinas, o se ha privado a sus familias de conocer el lugar en que fueron enterrados sus cuerpos. 

Amnistía Internacional (2005). España: poner fin al silencio y la injusticia. La deuda pendiente con las víctimas de la Guerra Civil Española y del régimen franquista. Madrid: Amnistía Internacional, pp. 10-11

– Llig el text de dalt amb atenció. D’haver existit en aquell temps, quins articles de la Constitució de 1978 haurien pogut protegir a aquestes persones?


Casanova, J. (coord.) (2002) Morir, matar, sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco. Barcelona: Crítica.

Una societat immòbil?

Captura de pantalla 2020-04-20 a las 10.26.30.png

A partir de qualsevol dels enllaços de baix, contesta les següents qüestions:

– INVESTIGA: Què era un “jueuconvers”?

– ¿Què volia dir el terme “neteja de sang”?

– Si algún avantpassat teu havia sigut jueu, quines coses no podies fer?

– El professor Enrique Soria ha descobert com alguns (o molts) ocultaven eixe passat familiar. Com ho feien?

– Per què els jueus eren objecte de tant menyspreu i maltractament?

– Qina altra minoria era també discriminada i maltractada?

– Quina majoria era també discriminada?

FONT: Diari PÚBLICO

TASCA 03

AQUESTES 5 ACTIVITATS HEU D’ENTREGAR-LES ABANS DE LES 23:59 DEL DIUMENGE 05 D’ABRIL A TRAVÉS D’AULES

Només si us resulta completament impossible aclarir-vos amb Aules, empreu l’email de la tasca 02.

http://www.aules.edu.gva.es

  • EL NOM DE L’ARXIU HA DE SER (en minúscules): curs_primercognom_nom_tasca03
  • CADA RESPOSTA HA DE TENIR MÍNIM 25 PARAULES.
  • FEU PREGUNTES I CONSULTEU DUBTES AL FÒRUM.
  • TOTA LA INFORMACIÓ ES TROBA A L’APARTAT “EL PRESTIGI” DEL PUNT 1 DE LA BITÀCOLA 11

Llig el següent article de divulgació (https://goo.gl/KQWzx4)  i contesta:

1– Quina era la màxima aspiració de Velàzquez?
2– Quins eren els passos per a ser reconegut com a noble?
3– Finalment, com va aconseguir Velàzquez el seu objectiu?
4– Per quina raó creus tu que Velàzquez va invertir tant de temps, diners i esforç en aquest assumpte?
5– Socialment parlant, Velàzquez en realitat què era?

AVÍS TASCA 01

Els (poquets) que no heu entregat la tasca 01 dins del termini establert podeu  entregar-la fora de termini, encara que tindreu (obviament) menys nota. Però sempre és millor un 3 que un 0 a l’hora de traure la nota mitja. Vosaltres mateixos. El curs continua i jo he de posar notes…

AVÍS

En general, esteu fent tots les tasques bé. Però hi ha un xicotet grup que es dedica a enviar tasques mal fetes, a veure si “colen”. A partir d’ara, només teniu UNA OPORTUNITAT per enviar una tasca. I us recorde que el curs continua i jo continue ficant notes… Qui vullga aprovar, ja sap el que ha de fer.

Si durant l’elaboració de les activitats teniu dubtes, consulteu vía foro abans d’enviar la tasca definitiva.

Tasca 02

AQUESTES 8 ACTIVITATS HEU D’ENTREGAR-LES ABANS DE LES 23:59 DEL DIUMENGE 29 DE MARÇ AL SEGÜENT E-MAIL: amirap@iesandreualfaro.org

EL NOM DE L’ARXIU HA DE SER (en minúscules): curs_primercognom_nom_tasca02

TOTA LA INFORMACIÓ ES TROBA A LA INTRODUCCIÓ I EL PUNT 1 DE LA BITÀCOLA 11

PER A DUBTES, EMPREU EL FÒRUM

– Quins avantatges i quines conseqüències creus tu que va tenir aquest invent [la impremta]?
– Per què creus tu que els senyors no estaven massa interessats en mantenir en les seues mans el “Mer Imperi”?

Un home anomentat Robert Jannys era “botiguer” a la ciutat de Norwich (Anglaterra), a començaments del segle XVI. Al 1523 es va recaptar un impost extraordinari [personal i proporcional a la riquesa del pagador]. la quantitat que va tenir que pagar el botiguer Robert Jannys va ser major que per exemple el que va pagar tota la ciutat de Rochester, que era la ciutat més gran del comtat de Kent.

WRIGHTSON, K.: Early Modern England. Open Yale Courses, session 2.

– Aquest Robert Jannys, era un simple “botiguer”? Doncs, què era?
– Llig el text de baix i contesta: Aquest personatge de ficció, Camacho, és un simple camperol? Doncs aleshores, què és?

Saludóles don Quijote, y después de saber el camino que llevaban, que era el mesmo que él hacía, les ofreció su compañía y les pidió detuviesen el paso, porque caminaban más sus pollinas que su caballo; y, para obligarlos, en breves razones les dijo quién era, y su oficio y profesión, que era de caballero andante que iba a buscar las aventuras por todas las partes del mundo. Díjoles que se llamaba de nombre propio «don Quijote de la Mancha» y por el apelativo «el Caballero de los Leones». Todo esto para los labradores era hablarles en griego o en jerigonza, pero no para los estudiantes, que luego entendieron la flaqueza del celebro de don Quijote, pero con todo eso le miraban con admiración y con respecto, y uno dellos le dijo:
-Si vuestra merced, señor caballero, no lleva camino determinado, como no le suelen llevar los que buscan las aventuras, vuesa merced se venga con nosotros: verá una de las mejores bodas y más ricas que hasta el día de hoy se habrán celebrado en la Mancha, ni en otras muchas leguas a la redonda.
Preguntóle don Quijote si eran de algún príncipe, que así las ponderaba.
-No son -respondió el estudiante- sino de un labrador y una labradora: él, el más rico de toda esta tierra, y ella, la más hermosa que han visto los hombres. El aparato con que se han de hacer es estraordinario y nuevo, porque se han de celebrar en un prado que está junto al pueblo de la novia, a quien por excelencia llaman Quiteria «la hermosa», y el desposado se llama Camacho «el rico», ella de edad de diez y ocho años, y él de veinte y dos, ambos para en uno, aunque algunos curiosos que tienen de memoria los linajes de todo el mundo quieren decir que el de la hermosa Quiteria se aventaja al de Camacho; pero ya no se mira en esto, que las riquezas son poderosas de soldar muchas quiebras. En efecto, el tal Camacho es liberal y hásele antojado de enramar y cubrir todo el prado por arriba, de tal suerte, que el sol se ha de ver en trabajo si quiere entrar a visitar las yerbas verdes de que está cubierto el suelo.
[…]
Lo primero que se le ofreció a la vista de Sancho fue, espetado en un asador de un olmo entero, un entero novillo; y en el fuego donde se había de asar ardía un mediano monte de leña, y seis ollas que alrededor de la hoguera estaban no se habían hecho en la común turquesa de las demás ollas, porque eran seis medias tinajas, que cada una cabía un rastro de carne: así embebían y encerraban en sí carneros enteros, sin echarse de ver, como si fueran palominos; las liebres ya sin pellejo y las gallinas sin pluma que estaban colgadas por los árboles para sepultarlas en las ollas no tenían número; los pájaros y caza de diversos géneros eran infinitos, colgados de los árboles para que el aire los enfriase.
Contó Sancho más de sesenta zaques de más de a dos arrobas cada uno, y todos llenos, según después pareció, de generosos vinos; así había rimeros de pan blanquísimo como los suele haber de montones de trigo en las eras; los quesos, puestos como ladrillos enrejados, formaban una muralla, y dos calderas de aceite mayores que las de un tinte servían de freír cosas de masa, que con dos valientes palas las sacaban fritas y las zabullían en otra caldera de preparada miel que allí junto estaba.
Los cocineros y cocineras pasaban de cincuenta, todos limpios, todos diligentes y todos contentos. En el dilatado vientre del novillo estaban doce tiernos y pequeños lechones que, cosidos por encima, servían de darle sabor y enternecerle. Las especias de diversas suertes no parecía haberlas comprado por libras, sino por arrobas, y todas estaban de manifiesto en una grande arca. Finalmente, el aparato de la boda era rústico, pero tan abundante, que podía sustentar a un ejército.
Todo lo miraba Sancho Panza, y todo lo contemplaba y de todo se aficionaba. Primero le cautivaron y rindieron el deseo las ollas, de quien él tomara de bonísima gana un mediano puchero; luego le aficionaron la voluntad los zaques, y últimamente las frutas de sartén, si es que se podían llamar sartenes las tan orondas calderas; y así, sin poderlo sufrir ni ser en su mano hacer otra cosa, se llegó a uno de los solícitos cocineros, y con corteses y hambrientas razones le rogó le dejase mojar un mendrugo de pan en una de aquellas ollas. A lo que el cocinero respondió:
-Hermano, este día no es de aquellos sobre quien tiene juridición la hambre, merced al rico Camacho. Apeaos y mirad si hay por ahí un cucharón, y espumad una gallina o dos, y buen provecho os hagan.
-No veo ninguno -respondió Sancho.
-Esperad -dijo el cocinero-. ¡Pecador de mí, y qué melindroso y para poco debéis de ser!
Y diciendo esto asió de un caldero y, encajándole en una de las medias tinajas, sacó en él tres gallinas y dos gansos, y dijo a Sancho:
-Comed, amigo, y desayunaos con esta espuma, en tanto que se llega la hora del yantar.
-No tengo en qué echarla -respondió Sancho.
-Pues llevaos -dijo el cocinero- la cuchara y todo, que la riqueza y el contento de Camacho todo lo suple.

[Miguel de Cervantes: Don Quijote de la Mancha. 1605.]


– Com va ser possible que alguns “botiguers” i “camperols” es fessen rics sota el règim senyorial? Escriu la teua pròpia hipòtesi.
– Imagina’t una casa nobiliaria vinculant terres durant tres-cents anys. Com seria el seu patrimoni?
– Desprès de segles gaudint del privilegi d’amortització/vinculació, com creus tu que eren els patrimonis de nobles i institucions religioses?
– Hui en dia vincular terres és il·legal. Però encara han arribat al segle XXI els ecos dels “mayorazgos” castellans medievals més grans. Averigua (per damunt damunt) quin és el patrimoni actual (només en terres) de la “Casa de Alba”.

Tasca 01

Ací teniu catorze qüestions sobre la pel·licula Shakespeare in Love“. Heu de completar les qüestions (a boli, a ordinador, com vulgueu) i enviar-les al següent mail amirap@iesandreualfaro.org abans de les 23:59 del dilluns 23 de març. Tot ha d’anar en un sol arxiu anomenat de la següent manera:

curs_primer cognom_nom_shakespeare

Exemple:

2e_arroyo_maria_shakespeare.doc (o .jpg o .pdf, segons el tipus d’arxiu que heu emprat per presentar la tasca). Tot el nom de l’arxiu en minúscules.


Shakespeare in Love. Fitxa.

 


vlcsnap-00002.png 1. Aquest personatge és Christopher Marlowe. A què es dedicava exactament?
vlcsnap-00003.png 2. Transcriu exactament la breu conversa que tenen el pare de la xica, Sir Robert de Lesseps (esquerra)  i Lord Wessex (dreta).

3. Un és “Lord” y altre és “Sir”. Quin dels dos és més “noble”? I quin dels dos és més ric? Què és el que estan acordant exactament?

vlcsnap-00004.png 4. Just en aquest moment, per eixir del pas, Shakespeare li diu una trola a Lord Wessex. Quina mentira és?
vlcsnap-00005.png 5. ¿Quin és el paper que li assignen a Sam? Per què, si és un xic?
vlcsnap-00006.png 6. Quina és la “notícia” que Lord Wessex li dona a Viola?
vlcsnap-00008.png 7. Qui és la donzella que acompanya a Viola de Lesseps a Greenwich?
vlcsnap-00009.png 8. Quina es la “apuesta” que accepta la la reina?
vlcsnap-00010.png 9. Què paper li dona Shakespeare a Fennyman en l’obra?
vlcsnap-00011.png 10. Per què se sent culpable Shakespeare?
vlcsnap-00012.png 11. Què fa Mr. Tilney (personatge de la dreta)? Per què?
vlcsnap-00013.png 12. Què li passa a Sam el mateix dia de la representació?
vlcsnap-00014.png 13. Com acaba Romeo i Julieta?

14. Com acaba Shakespeare in Love?

vlcsnap-00015.png

 

Shakespeare in Love. Fitxa.

 


vlcsnap-00002.png

1. Aquest personatge és Christopher Marlowe. A què es dedicava exactament? 

vlcsnap-00003.png

2. Transcriu exactament la breu conversa que tenen el pare de la xica, Sir Robert de Lesseps (esquerra)  i Lord Wessex (dreta).

3. Un és “Lord” y altre és “Sir”. Quin dels dos és més “noble”? I quin dels dos és més ric? Què és el que estan acordant exactament?

vlcsnap-00004.png

4. Just en aquest moment, per eixir del pas, Shakespeare li diu una trola a Lord Wessex. Quina mentira és?

vlcsnap-00005.png

5. ¿Quin és el paper que li assignen a Sam? Per què, si és un xic?

vlcsnap-00006.png

6. Quina és la “notícia” que Lord Wessex li dona a Viola?

vlcsnap-00008.png

7. Qui és la donzella que acompanya a Viola de Lesseps a Greenwich?

vlcsnap-00009.png

8. Quina es la “apuesta” que accepta la la reina?

vlcsnap-00010.png

9. Què paper li dona Shakespeare a Fennyman en l’obra? 

vlcsnap-00011.png

10. Per què se sent culpable Shakespeare?

vlcsnap-00012.png

11. Què fa Mr. Tilney (personatge de la dreta)? Per què?

vlcsnap-00013.png

12. Què li passa a Sam el mateix dia de la representació?

vlcsnap-00014.png

13. Com acaba Romeo i Julieta? 

14. Com acaba Shakespeare in Love? 

vlcsnap-00015.png