Category: tasques

El misteri de la mà incorrupta

Al segle XIX (i abans), era tradició que quan un nadò moria sense batejar se li ficara una moneda a la mà per a que Sant Joan Baptista, agraït, el batejara i així el bebé puguera entrar al cel.

– Per què la mà d’aquest nadò mort fa més de cent anys s’ha conservat “incorrupta”? 

EGcBkeMW4AI0UYq.jpeg

FONTS: János Balázs/AAS i Alejandro Navarro Yáñez @Alexny_85

Anuncis

Als temps dels vikings…

FONT: DIARI EL PAÍS

Hallada una enorme red de canales y cultivos mayas oculta bajo la selva

La tecnología láser y las excavaciones en la jungla de Belice desvelan la verdadera extensión e impacto de los asentamientos de esta civilización

Pajaros del Paraiso
Imagen de la red de canales y campos conocida como Pájaros del Paraíso, en Belice. PNAS 

NUÑO DOMÍNGUEZ – EL PAÍS – 9 OCT 2019

En verano de 2016, un pequeño avión bimotor sobrevoló la selva de Belice, en Centroamérica, pasando a apenas 500 metros de las copas de los árboles. El artefacto iba equipado con una tecnología que está revolucionando muchos campos de la ciencia, entre ellos, la arqueología. Este dispositivo, conocido como lídar, lanzó 6.000 millones de pulsos de luz láser hacia el suelo y recibió unos 11.000 millones de pulsos rebotados. Muchos de los rayos se colaron por los huecos entre los árboles, impactaron en el suelo y, al regresar, permitieron cartografiar la superficie de la selva.

Los resultados de aquel vuelo científico, publicados este martes, desvelan que bajo los árboles están los restos de una enorme red de canales de transporte y campos de cultivo formando una retícula que fueron construidos por la civilización maya. Los investigadores estiman que la red ocupaba 14 kilómetros cuadrados, casi tres veces más que el centro urbano de una ciudad como Madrid. 

Las excavaciones en el terreno realizadas en seis puntos muestran que la zona estuvo activa sobre todo durante la última parte del periodo clásico, hace unos 1.200 años. Fue una etapa de máxima expansión de esta civilización que ocupó el sur de México, Guatemala y Belice. Los restos más recientes llegan hasta el postclásico, hace unos 900 años, ya cerca del momento en que los mayas abandonaron sus ciudades y su civilización colapsó por razones que aún no se han aclarado.

Uno de los canales que aún conserva un curso de agua durante la estación húmeda.

Uno de los canales que aún conserva un curso de agua durante la estación húmeda. TIM BEACH

Las ciudades mayas como Tikal, en Guatemala, son famosas por sus majestuosos templos. Llegaron a tener una densidad de población equiparable a la de algunas urbes actuales. Hasta antes de que llegara el lídar, las pruebas de cómo se conseguía alimentar a una población tan grande habían escaseado.

“Es la primera vez que se demuestra la existencia de una gran extensión de cultivo y transporte de los mayas usando imagen láser y confirmándolo con pruebas arqueológicas y dataciones en el terreno”, explica Tim Beach, investigador de la Universidad de Texas en Austin (Estados Unidos) y coautor del hallazgo, publicado este martes en la revista Proceedings de la Academia Nacional de Ciencias estadounidense. El trabajo confirma estudios anteriores en los que el lídar había desvelado la verdadera extensión de otros asentamientos mayas más emblemáticos.

El trabajo explica que aunque los antiguos canales mayas se han llenado de tierra y sedimentos, aún están menos elevados que las zonas de cultivo y que por ellos fluye el agua en la estación húmeda. El estudio apunta a que una de las zonas de cultivo analizadas, conocida como Pájaros del Paraíso, comprendía una red de 71 kilómetros de canales entrecruzados de unos tres metros de ancho, y además desvela otras zonas agrícolas hasta ahora desconocidas. Los mayas podían pasar de unos ríos a otros y alcanzar el mar Caribe por estos canales, asegura el trabajo. Este gran campo de cultivo estaba al lado de dos centros de población llamados Gran Cacao y Akab Muklil, donde no hay edificios majestuosos como en otras ciudades mayas.

A juzgar por la extensión de los campos, los investigadores destacan el importante impacto medioambiental que tuvo la civilización maya en su entorno. Para ganar tierra de cultivo quemaron áreas de bosque cada vez más grandes y en ellas trazaron canales y plantaciones de maíz, calabaza o aguacate […]

Tim Beach, geógrafo de la Universidad de Texas, y un compañero en una de las excavaciones realizadas en Belice.

Tim Beach, geógrafo de la Universidad de Texas, y un compañero en una de las excavaciones realizadas en Belice. T. B.

En 2012, un estudio liderado por la NASA afirmó que la deforestación de los mayas fue tan grave que influyó en el clima local. Las sequías se hicieron más fuertes y esa falta de lluvias pudo ser uno de los factores determinantes del abandono de las grandes ciudades y el colapso de la civilización. “Curiosamente”, dice Beach, “en este yacimiento hemos encontrado restos que datan del periodo posterior al abandono de Tikal y las otras grandes ciudades mayas. Es posible que aquí, más al norte y con posibilidades de cultivar, los mayas sobrevivieran más tiempo”, resalta. […]

[…] Anabel Ford, directora del Centro de Investigación Mesoamericana de la Universidad de California en Santa Barbara (EE UU) […], es escéptica de que el impacto maya fuese tan determinante en el clima. “Hasta que no se demuestre si se trataba de una agricultura muy intensiva no podemos afirmarlo”, resalta.


  1. A través de quin procediment han descobert els arqueòlegs aquesta xarxa de canals?
  2. Dibuixa un xicotet mapa localitzant (en gris) la regió de Belice.
  3. Aproximadament, en quin segle abandonaren els maies les seues ciutats?
  4. Segons la investigació de la NASA, quina va ser la causa de la desaparició de les ciutats maies? Tots els investigadors estan d’acord amb aquesta tesi?
  5. En grup, plantegeu una hipòtesi explicativa de per què els maies abandonaren les seues ciutats.

Treball voluntari: la invenció de l’escriptura

A partir d’aquesta font, ( https://geollenguablog.wordpress.com/7-com-erem-fa-8-000-anys/la-invencio-de-lescriptura/ ) escriu un assaig de (mínim) 500 paraules contant la història de les primeres escriptures (cuneiforme i jeroglífica): la seua invenció, com van ser desxifrades als segles XIX-XX, etc. El treball deu incloure dibuixos. Tot a mà, en fulls blancs, per una cara.

El treball és voluntari; no obligatori. Si no està ben fet, o està fet a pressa (mala lletra, etc.,) la nota serà 0. Si està fet com toca, pot pujar fins a 1 punt sobre la nota del pròxim control.

Treball voluntari

Estem veient com a la nostra comarca, al Neolític, començarem a emprar l’atovó com a element de construcció fins a… fa quatre dies. Mira el següent clip i…

– Escriu un assaig de 250 paraules resumint el que acabes de veure.

– Com a conclusió per al teu treball: energèticament parlant, quin sistema és més eficient, aquest de dalt o el que hem vist en aquest altre clip? (atovó a la vall del Jiloca) Què problemes tècnics presenta l’atovó?

Com és habitual, el docent t’informarà sobre la nota extra.

Eix cronològic

Lig amb atenció el següent text:

Si t’imagines els 4500 milions d’anys de la història de la Terra comprimits en un dia, la vida comença molt prompte, cap a les 4 de la matinada, amb l’aparició dels primers organismes unicel·lulars, però a partir d’aquí durant les següents setze hores no avança més. Fins gairebé les vuit i mitja de la vesprada, passades ja les cinc sisenes parts del dia, la Terra no té per a mostrar a l’univers més que una inquieta capa de microbis. Aleshores, finalment, apareixen les primeres algues marines, seguides vint minuts després per la primera medusa […]. A les 9:05 p.m. els trilobits entren en escena […]. Just abans de les 10 de la nit les plantes comencen a brotar en terra ferma. Poc després, quan queden menys de dues hores per al final del dia, apareixen les primeres criatures terrestres.
Gràcies a 10 minuts més o menys de temps càlid, cap a les 22:25 la Terra és coberta pels grans boscos del Carbonífer, (els residus dels quals ens proporcionen tot el nostre carbó), i els primers insectes alats són presents. Els dinosaures apareixen en escena just abans de les onze de la nit i dominen durant tres quarts d’hora. A vint-i-un minuts de la mitjanit s’esvaeixen i comença l’era dels mamífers. Els humans emergeixen un minut i desset segons abans de la mitjanit. El total de la nostra història coneguda, a aquesta escala, no aconseguiria més que uns pocs segons, i una vida humana tot just un instant.

Brison, B .: Una breu història de gairebé tot.

 Com elaborar un eix cronològic.

– A partir del text, elabora un eix cronològic seguint els següents passos:

1r. En la llibreta, traça una línia horitzontal.

2n. Divideix aquesta línia en 24 trams. Numera’ls.

3r. Situa en la línia cada un dels esdeveniments que Brison assenyala en el text en la seua hora corresponent.

4t. Dibuixa baix de cada un dels esdeveniments una xicoteta icona que represente el succés.

5è. Sota el punt 0, escriu “-4500 milions d’anys”. Sota el punt 24 escriu… el que corresponga.

Ens furten el treball?

Captura de pantalla 2019-03-02 a las 13.20.19.pngFONT: https://www.lavozdelsur.es/nadie-quiere-recoger-fresas-en-huelva-23-000-empleos-ofertados-y-solo-970-solicitudes/

– Per què creus tú que pràcticament cap persona vol treballar en la collita de la maduixa a Huelva?

Anem a escoltar a la gent que viu allí:

La fresa 1

La fresa 2

FONT: El Intermedio. 28 feb 2019

– Després d’escoltar, què preguntes et venen al cap?

– Amb el que saps, explica què és el que està succeint al sector de la maduixa a Huelva.

Cronologia

Com comptem el temps? La cronologia.

Cada civilització ha comptat el temps diguem que a la seua manera. Així, nosaltres comptem el temps des del dia de naixement de Jesús de Natzaret. Per tant, en l’any 12 de la nostra era, Jesús tenia… 12 anys. L’any 76 de la nostra era, Jesús hauria complert 76 anys. I en l’any 1492, feia exactament 1492 anys que Jesús havia nascut. (Bé, no exactament, però aquesta és una altra història).

Però … I els anys abans del naixement de Jesús?

Per posar data a esdeveniments succeïts abans del naixement de Jesús, no ens queda més remei que comptar cap arrere. Per exemple, Juli Cèsar va ser assassinat 44 anys abans del naixement de Jesús (o Crist). Ho indiquem així: 44 a.C

Si el succés a datar va succeir després del naixement de Crist, s’indica amb les sigles d.C.

– Posem que la mare de Jesús comptava amb 18 anys quan li va donar a llum. ¿En quin any va nàixer Maria?

– Suposem que el pare de Jesús tenia 48 anys quan ell va nàixer. ¿Quin any va néixer Josep?

– L’emperador Octavi August va morir quan Jesús tenia 14 anys. En quin any va morir August?

Actualment, en lloc de “abans de Crist” o “després de Crist”, està utilitzant-se “era Comuna” o “abans de l’era Comuna” (en anglés CE – BCE)

Com comptaven els grecs?

Per als grecs, el seu punt de partida per explicar el temps va ser la celebració de la primera olimpíada. Aquesta va tenir lloc segons la nostra cronologia al 776 a.C.

– Segons la cronologia grega, en quin any va morir l’emperador Octavi August? I en quin any va ser assassinat Juli Cèsar?

Com comptaven els romans?

Els romans van prendre com a punt de partida la fundació de la ciutat de Roma pels mítics Ròmul i Rem, fet que segons la cronologia cristiana va tenir lloc en l’any 753 a.C.

– ¿En quin any estaríem avui si comptéssem el temps com els romans?

– Segons els romans, en quin any va morir l’emperador Octavi August? I en quin any va ser assassinat Juli Cèsar?

Segles i anys.

Com ja saps, un segle té 100 anys. La nostra cronologia compta amb un total de XXI segles. S’escriuen així:

I 1 XI 11
II 2 XII 12
III 3 XIII 13
IV 4 XIV 14
V 5 XV 15
VI 6 XVI 16
VII 7 XVII 17
VIII 8 XVIII 18
IX 9 XIX 19
X 10 XX 20
XXI 21

Per a esbrinar a quin segle pertany un any concret, cal seguir aquestes tres senzilles regles:

REGLA 1: Si l’any té una o dues xifres, pertanyerà sempre al segle I.

REGLA 2: Si l’any té tres xifres, prenem la primera de l’esquerra, li vam sumar +1 i ja està. Per exemple, l’any 711 pertany al segle VIII (7 + 1 = 8).

REGLA 3: Si l’any té quatre xifres, prenem les dues primeres de l’esquerra, li vam sumar +1 i ja està. Per exemple, l’any 1812 pertany al segle XIX (18 + 1 = 19).

– Per practicar, indica a quin segles pertanyen els següents anys: 12, 1345, 234, 28, 1918, 1786, 1345, 1432, 1876, 1091, 789, 543, 632, 211, 145, 3, 1238, 2012, 1945 .

– Esbrina com compten el temps… els perses.