Ciutadania i drets humans

1. Què és una democràcia?

Una democràcia no és tan sols un sistema polític en el qual es vota. És molt més.

Una democràcia és un Estat en el qual els drets humans són els fonaments sobre els quals s’alcen la resta de les seues lleis.

És el que es coneix com un Estat de Dret.

A Europa, la primera Declaració de Drets Humans promulgada va ser la de la Revolució Francesa, al 1789 (més endavant en parlarem). 

Després de la Segona Guerra Mundial, l’ONU va acordar i va promulgar la

 Declaració Universal de Drets Humans

  • Anem a veure amb una mica més de deteniment en què consisteixen: mira el següent vídeo i escull els 10 drets humans que et pareguen més importants. Escriu-los a la teua llibreta. 

https://youtu.be/M3v9xED1KLE

Imagen 30

  • Imagina un país en què les lleis escrites reflecteixen escrupolosament els Drets Humans. Però resulta que en aquest país imaginari els propis governants se salten les lleis empresonant, torturant i fins i tot assassinant aquells que no estan d’acord amb ells. Aquest país, és un Estat de Dret?

Avui dia, només un grapat de països de la Terra són autèntics Estats de Dret.

Per sort per a tu, tu vius en un d’ells.

Aquesta és la llei fonamental d’Espanya, el lloc del qual surten totes les altres lleis del nostre país: La Constitució de 1978.

Anem a veure alguns dels drets que tu tens garantits a la Constitució de 1978. Per fer aquestes activitats, cal que tingues a mà un exemplar de la Constitució. Anem allà:

  • Ets una xica, i estàs treballant en un concessionari de cotxes com a venedora; les vendes són bones, però el “jefe”  t’acomiada, posant com a pretext que ja té massa venedors. No obstant això, als pocs dies t’assabentes que ha contractat un home per cobrir el teu lloc. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Pista: arts. 14 i 35.]
  • A l’institut hi ha un professor que t’insulta i ridiculitza constantment davant dels teus companys. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Pista: arts. 15, 10.1, 27.2] 
  • Vas a una entrevista de treball, i et diuen que òmpligues un qüestionari. En ell et pregunten d’entre altres, coses relacionades amb la teua ideologia política i les teues creences religioses. Et negues a contestar aquestes preguntes. Et diuen que si no les contestes, no et contractaran. Amb la Constitució a la mà, què els diries? [Pista: art. 16.2]
  • Vas caminant pel carrer, i la policia et deté. Preguntes per què, però no et contesten. Et condueixen a comissaria, i et tenen allà tot el dia, sense dir-te res. A les 2 de la matinada, et deixen anar. Amb la Constitució a la mà, què els diries? [Pista: arts. 17.3]
  • Ets artista de cine. Una revista publica unes fotografies teues en calçotets al menjador de la teua casa. Amb la Constitució a la mà, què els diries? [Pista: art. 18.1]
  • Criden a la porta de la teua casa. És la policia. Amablement et diuen que volen entrar a la teua casa per fer un registre. Els dius que d’això res, però insisteixen. Amb la Constitució a la mà, què els diries? [Pista: art. 18.2]
  • Tens un germà xicotet i ja té edat per anar a l’escola. No obstant això, per més que busqueu no trobeu plaça per a ell en cap col·legi. Vas a la Conselleria però et diuen que ells no poden solucionar el teu problema. Amb la Constitució a la mà, ¿Què els diries? [Pista: art. 27.1]
  • El nou president d’Espanya diu que a partir d’ara, els metges i els hospitals seran tots “de pago”. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Pista: art. 43]
  • Al teu barri hi ha una església de el segle XVI que és molt bonica, però s’està caient. L’ajuntament decideix derruir-la i vendre el solar a un banc. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Pista: art. 46]
  • Tens un germà sord, però només trobes col·legis de pagament caríssims per escolaritzar-lo. Reclames a l’Administració, però et diuen que et busques la vida. Amb la Constitució a la mà, què els diries? [Pista: art. 49]
  • El teu avi s’ha jubilat, però es neguen a pagar-li la pensió de jubilació, al·legant que no hi ha diners. Amb la Constitució a la mà, què els diries? [Pista: art. 50]

I abans de 1978… Què?

Abans de 1978 Espanya era un Estat sense drets humans garantits. Era una dictadura.

2. Què és una dictadura?

És un sistema polític en el que pots acabar així:

Imagen sangAntiga Presó de Sang, a la província de Kandal (Cambodja). Font: Documentation Center of Cambodia Archives

.

O així:

Imagen 112

Setembre 2018: treballs a la Fossa 112. Cementeri de Paterna, València. FONT: Agència EFE

Aquestes persones de les fosses del cementeri de Paterna han estat desaparegudes durant més de 60 anys. Van desaparèixer després de la Guerra Civil, en temps de pau. Els seus familiars no sabien a on estaven ni que va passar amb ells. L’última notícia que tingueren d’ells és que havien sigut empresonats a València, per ordre de Franco. Però, qui era aquest senyor?

Franco

Imagen francohitler

Franco2Francisco Franco va ser el dictador feixista que va governar Espanya oficialment entre 1939 i 1975. En aquesta imatge de 1940 podem veure-li, a l’esquerra, estrentint efusivament la mà d’Adolf Hitler. Franco es va fer amb el poder després d’un colp d’Estat fallit i una cruenta guerra contra l’Estat democràtic existent (la II República), guerra que va guanyar gràcies a l’inestimable ajuda del seu col·lega dictador i feixista, Adolf Hitler.

En els primers anys de la llarga Dictadura (1936-1975), el general Franco i els seus sequaços van assassinar en presons i camps de concentració o directament afusellats a uns 150.000 espanyols. El crim d’aquests homes i dones va ser senzillament no estar d’acord amb les idees d’aquest dictador feixista.

Durant la dictadura, recolzat activament per l’Església catòlica, Franco va promoure un culte total a la seua persona. Ací baix podeu veure-lo representat com si fóra un sant medieval.

franco3

Com dictador, Franco concentrava a les seues mans tot el poder de l’Estat, sense cap tipus de control. Com a cap visible de l’aparell dictatorial, Franco creava i promulgava les lleis, Franco era el màxim jutge d’Espanya, Franco era l’indiscutible cap de Govern i posava i treia ministres al seu gust… Franco era omnipotent.

La dictadura feixista de Franco va ser tan brutal com sistemàtica: només van escapar de la repressió aquells que van fugir d’Espanya: els exiliats.

https://youtu.be/yUIX5RCS8Eg

decadas

La fi de la dictadura: la Constitució de 1978

El 20 de novembre de 1975 va morir el General Franco. Durant tota la seua vida ell i els seus partidaris van mantenir a Espanya sota una dictadura d’arrel feixista en la qual, com en totes les dictadures, sota una pretesa aparença de pau el dictador i els seus sequaços van fer literalment el que els va donar la gana.

Després de la mort del dictador seus partidaris van pretendre perpetuar la dictadura i així mantenir els seus privilegis i el seu poder. Però molts espanyols portaven dècades lluitant per evitar-ho. I no estaven disposats a deixar-se vèncer.

Sindicalistes, joves universitaris, persones exiliades… Tots es van plantar contra els hereus de la Dictadura, patint persecució, presó, tortures i fins i tot la mort.

A les elits partidàries de la Dictadura no els va quedar més remei que oblidar-se del seu somni. O pactaven, o s’enfrontaven a una lluita oberta. I van decidir pactar.

Així, de forma més o menys pacífica, els vells franquistes van acceptar a contracor que Espanya deixara de ser una dictadura per passar a convertir-se en una democràcia, en un Estat de Dret. Però els responsables de la Dictadura feixista de Franco mai van ser jutjats pels seus crims. Ni tan sols es van dignar a demanar perdó a les seues víctimes. Fins hui.

Els anys que van córrer entre la mort de Franco i la promulgació de la pedra angular del nostre Estat de Dret, la Constitució de 1978, són el que es coneix com la Transició.

3. El llarg camí de la llibertat al món

  • Als països amb democràcies parlamentàries com el nostre, tots els individus són jurídicament iguals. Sabries explicar què vol dir això?

No sempre va ser així

En l’Edat Mitjana i durant l’Antic Règim, és a dir, des d’aproximadament el segle VI dC i fins a finals de segle XVIII, els éssers humans eren considerats legalment diferents en funció del seu sexe, la raça, la religió o la seua condició social. És a dir, eren considerats jurídicament desiguals. Les lleis reconeixien i consagraven la desigualtat.

A més, els poderosos, amb el rei al cap, concentraven a les seues mans tot el poder polític sense cap control. L’arbitrarietat i la brutalitat de les lleis només coneixien el límit de la imaginació. Per això la tortura, les execucions infamants, les condemnes sense proves, eren totalment habituals.

Però a mitjan el segle XVIII van començar a alçar-se amb força les veus d’aquells que reclamaven un canvi radical en el món.

  • Si tu hagueres viscut en aquesta època, quins canvis hauries proposat?

Doncs bé, col·legues teus van ser J.J. Rousseau, Voltaire, Cesare Beccaria, Cayetano Ripoll, Olympia de Gouges, etc.

I enemics teus van ser institucions tan poderoses com la Inquisició, el braç armat de l’Església Catòlica.

El vell sistema encapçalat pel rei, l’Església i la noblesa, es coneix com l’Antic Règim. Als que en eixa època volien canviar les coses a fons se’ls coneix com els Liberals, i les seues idees, Liberalisme.

El primer gran cop contra l’Antic Règim a Europa el va donar el poble francès en l’estiu de 1789, amb la presa de poder (la Revolució Francesa). I, què és el primer que van fer els revolucionaris?

Doncs bé, van fer pública la següent llei:

Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà

Et sona? Doncs bé, des d’aleshores, en tots els racons del món molta gent ha lluitat per a que aquests drets siguen part de les lleis del seu país. És una baralla de més de dos-cents anys. I encara estem en ella.

No sempre és així

Avui dia en bona part de la planeta la desigualtat de les persones continua plasmada en les lleis i és reforçada pel costum. Llig la notícia de més avall i contesta:

El infierno de la lapidación femenina se resiste a desaparecer en el siglo XXI: Sudán condena a una mujer y otros 5 países la practican

Esta semana un tribunal sudanés ha condenado a una mujer de 20 años tras confesar adulterio.

Nigeria, Somalia, Indonesia, Irán y Afganistán también utilizan la lapidación.

20MINUTOS  24.07.2022 – 09:12H lapidacion-en-el-mundo

La lapidación, la muerte a pedradas, existe todavía. Hace una semana, en Sudán, una mujer fue condenada a muerte por lapidación.

En junio, Maryam Alsyed Tiyrab, una joven sudanesa de 20 años, fue arrestada por la policía en el estado de Nilo Blanco después de, supuestamente, haber confesado un adulterio. La chica se había separado de su marido y ya no vivía con él.

En Sudán, el adulterio se considera censurable por motivos religiosos, morales y legales; pero sólo si son ellas las “culpables”. Prácticamente todas las condenas por adulterio son de mujeres. A ese sesgo, en el caso de esta joven se sumó otra ilegalidad: no tuvo derecho a un abogado.

El juicio tuvo lugar el pasado 26 de junio en el Tribunal Penal de Kosti. Cuenta The Guardian que la chica fue declarada culpable de violar las leyes de adulterio del país. Se la sentenció a muerte por lapidación. Sólo cabían otras dos posibilidades. Según la ley islámica, la adúltera debe ser castigada con la amputación de un miembro, la flagelación o, como en este caso, la muerte.

En caso de ejecutarse la sentencia, esta mujer será la primera persona condenada a muerte por lapidación en Sudán casi diez años. De momento, la joven ha recurrido la sentencia ante el Tribunal Superior.

FONTS: 20minutos i The Guardian

  • Saps en què consisteix la lapidació?
  • Maryam Alsyed Tiyrab va ser condemnada el juliol de 2022 a mort. Explica els seus crims.
  • Si fóra home, hauria sigut igualment condemnada?

Coses semblants a aquesta succeeixen en bona part de l’món al segle XXI. Com veus, hi ha molta feina per fer.

Les dones espanyoles durant la dictadura de Franco

Aquest és un fragment del Código Penal Español de 1944:

Art. 449. El adulterio será castigado con la pena de prisión menor. [fins a sis anys de presó]
Cometen adulterio la mujer casada que yace con varón que no sea su marido, y el que yace con ella, sabiendo que es casada […]

Art. 451. El marido podrá en cualquier tiempo remitir la pena impuesta a su consorte.

Art. 428. El marido que sorprendiendo en adulterio a su mujer matare en el acto a los adúlteros o a alguno de ellos, o les causare cualquiera de las lesiones graves, será castigado con la pena de destierro.

Si les produjere lesiones de otra clase, quedará exento de pena.

Estas reglas son aplicables, en análogas circunstancias, a los padres respecto de sus hijas menores de veintitrés años  y sus corruptores, mientras aquéllas vivieren en la casa paterna.

Decret de 23 de desembre de 1944 ( BOE 13 gener 1945)

  •  Amb les teues paraules, explica en què consisteix l’adulteri.
  •  Què li podia passar a una dona si era sorpresa pel seu marit en actitud íntima amb altra persona? I si era al revés, què creus tu que passava?
  •  Què li podia passar a una xica si era sorpresa pel seu pare en actitud íntima amb un amic o amiga? I si en lloc de una filla era un fill?
  •  Per què creus que tot això era d’aquesta manera?
  •  En grups de 3, escriviu una definició del mot “patriarcat”.

Pensa i descriu alguna situació actual entre joves que creus que podria qualificar-se com “patriarcal”.