El cristianisme

Pontius Pilatus

Entre el 26 i el 36 dC., Poncio Pilato va ser el praefectus (governador romà) de Judea. Des del principi, va destacar per ser molt poc respectuós amb la població jueva. Va pretendre ser un “tipo duro”.  Al final el seu superior, Vitelio, es va fartar d’ell: sabem que al 36 dC. va ser destituit i enviat a Roma, per tal de ser investigat.

Com a governador militar, Pilato (Pilatus) va perseguir i executar regularment a jueus “rebels” contra el poder de Roma. La pena reservada per als rebels (i altres criminals) era especialment cruel i humiliant: la crucifixió.

Els crucificats eren col·locats a la vora dels camins, per tal de que foren vistos per tot el món. Habitualment els ficaven un cartelet (titulus) on constava el seu delicte.

Al 27 dC. (o potser el 30 dC.), el dia 15 del mes jueu de Nisan (a principis d’abril), Pilato va “saludar” l’inici de la festivitat jueva del Pésaj (Pasqua) amb una tanda de crucifixions. Entre els executats es trobava un rebel jueu: Yeshúah Bar-Yosef. Com era costum, al cartelet estava escrit el seu delicte: segons els romans, s’havia autoproclamat “rei dels jueus”.

Shaul ha Tarsi

Paulo de Tarso (en hebreu Sahul ha Tarsi) va nàixer a la ciutat grega de Tarso aproximadament al 5-10 dC i va morir aproximadament al 58-64 dC, a Roma. Jueu de naixement i religió, al 36 dC va entrar en contacte amb un grup religiós jueu: els seguidors de Yeshúah bar Yosef, executat feia apenes deu anys per rebel·lió.

Aquest grup religiós jueu predicava la igualtat i la solidaritat total entre tots els jueus. A més, estaven convençuts que el seu líder, Yeshúah bar Yosef (en grec Isoús, en llatí Iesus), en qualsevol moment tornaria del més enllà i, dotat per Yaveh de superpoders, encapçalaria una revolució mundial que acabaria amb els romans i els rics.

Paulo es va convertir en el líder del grup i va modificar dues coses:

• Va incloure en el grup als no jueus.
• Va incidir sobretot en els aspectes de solidaritat i ajuda mútua entre els membres del grup.

Havia nascut el cristianisme. El seu llibre sagrat era la Torah jueva (més concretament el Tanaj: la Torah + altres textos).

Les històries de Yeshúah Bar Yosef

Sobre l’any 60 dC. els seguidors de Paulo de Tarso, ja coneguts popularment com cristians, van començar a fixar per escrit les tradicions orals sobre la vida de Yeshúah (Jesús) i de Paulo. De la vida de Jesús hi ha quatre versions (canòniques): els Evangelis. Aquests quatre relats (i alguna cosa més) passaren a ser també part del llibre sagrat dels cristians, conjuntament amb la Torah. Tot junt es el que es coneix com la Bíblia.

 

L’Emperador Teodosi

A l’any 380 l’emperador Teodosi va establir com a única religió legal a l’Imperi el cristianisme. Els temples dels déus i deesses gregues, romanes i egípcies foren destruits o reconvertits en esglésies.

Església de Santa Maria dels Màrtirs, antic temple romà del segle II dC. Roma. (FONT: Roberta Dragan).

– Escriu un assaig de 150 paraules (mínim) contant la història del cristianisme.

INVESTIGA:

SEGONS EL CRISTIANISME CATÒLIC,

– Què passa quan una persona mor i durant la seua vida ha sigut molt bona? I què passa si ha sigut molt dolenta?

– Què és el Purgatori?

– Què és un sant o una santa? Quants sants y santes hi ha?

– Què és una relíquia?

– Què o qui és la verge de Montserrat? I la verge del Rocío? I la verge dels Desamparats?

– Què és el sacrament de la confessió? Per a què serveix?