Però, quí treballava?

L’esplendor de Roma se sostenia sobre dos pilars fonamentals: les legions romanes i… els esclaus. Es calcula que almenys un de cada quatre habitants de l’Imperi Romà era esclau. Ells i elles eren els que feien els treballs més durs i ingrats. I a canvi de res.

Aquesta era ara la vida d’un esclau en una pedrera:

FONT: Universal Studios.

– Però, d’on eixien tants esclaus?

Sort que estem al segle XXI.

– Explica per què són millors (o no) les condicions de treball en l’actual Indonèsia que en les pedreres romanes del segle I abans de Crist.

Volcán Kawa Ijen. Isla de Java, Indonesia. FONT: TVE, Españoles en el Mundo, Java.

Quina mala llet!

Quan compraven un esclau, els romans solien regalar a la seva nova adquisició un collaret de coure o bronze com aquest:

L’esclau o esclava, agraït, no s’ho treia mai. Saps el que diu la inscripció? açò:

“FVGI, TENE ME, CVM REVOCAVERIS M (EO) D (Omino) ZONINO ACCIPIS SOLIDVM”

O el que és el mateix: “He fugit, agafa’m, quan em tornes al meu amo Zonino, rebràs un sòlid” (moneda d’or).

– Per a què servia la ignorància?

– Per a què serveix la ignorància?