Guia breu

Captura de pantalla iber.png

Més informació a: http://iber.grao.com

En_obras

ESCOLLIR IDIOMA

A la columna de la dreta hi ha una pestanyeta: TRADUCTOR. Si vols tot el text d’una notícia o text adjunt en catalano-valenciano-balear, marca primer castellà i a continuació català.

EL BLOG

L’estructura del blog és la següent:

A INICI no hi ha res interessant. És només l’entrada per als alumnes on es troben quatre cosetes per al dia a dia: una agenda d’examens, criteris de qualificació oficials, etc. Res d’interés.

TASQUES és la pàgina d’entrada per defecte. És una mena de “sandbox” o banc de proves. Ahí anem penjant per ordre purament cronològic (i no temàtic) cosetes que anem preparant i que anem provant a l’aula, o senzillament curiositats: anarquia pura.

La columna CATEGORIES és un intent de ficar un poc d’ordre a l’hora de tafanejar en “tasques”: quasi-anarquia.

Les UNITATS pròpiament dites estan numerades. El “plan” és disenyar un total de 14 grans unitats que abasten tot el currículum de 1er i 2on ESO.

Sugerim encaridament que utilitzeu aquest blog no com un substitut del llibre sinò més bé com un banc d’informació i activitats que poden ser acoplades a la vostra pròpia obra: les vostres clases.

Els continguts (de tot tipus) i les activitats suggerides impliquen una dinàmica de classe dominada per la participació dels alumnes: primer, es presenta/introdueix un “document” (text, gràfica, foto, clip de vídeo…), després es planteja una tasca al voltant d’eixe document i finalment, es fa una posada en comú de les conclusions a les que han/hem arribat, destil·lant entre tots eixes conclusions i fixant-les a les nostres llibretes amb les nostres paraules.

En tot el procés, l’alumna-e empra constantment i forçosament el seu llenguatge, ja que no hi ha un “text suprem” del que copiar definicions o conclusions ja pre-cuinades. Diguem-ne que els continguts els fica les Ciències Socials, però les eines les fica la Llengua. En el procés, l’horitzó permanent és que l’alumna-e aprenga continguts i alhora desenvolupe les seues capacitats d’anàlisi i expressió oral i escrita, tot en una dinàmica d’aula (molt) activa.

De fet, les classes en realitat són una successió d’activitats col·laboratives acuradament canalitzades pel docent, però en les que les protagonistes intel·lectuals són elles/ells.

Però, com dèiem abans, entra, mira i agafa el que t’interesse per a la teua aula.


Per on començar?

Un bon començament per a la unitat 1 és el vídeo sobre l’astronauta Peggy Whitson i la ISS. Trenca estereotips de gènere i serveix per a començar a treballar qüestions bàsiques com  gravetat, òrbita, atmosfera, fricció, etc.

A la unitat 2, es recomana començar directament per l’apartat “volcans”: capta ràpidament l’atenció i desperta la curiositat.

El capítol de la BBC, Aigua Dolça (de la sèrie Planeta Terra) amb el seu qüestionari, és un bon inici per a la unitat 3.

La unitat 4 te dos principis possibles: un seria el visionat del documental “Ciutats Irrespirables”. Altre, més clàssic, el dibuix de l’apartat “Com és l’abric de la Terra?” Per a la segona meitat de la unitat (els climes), es recomana començar pel documental de TVE “Oymyakon. El poble més fred del món”, a l’apartat “borrasques i anticiclons.”

La unitat 5 por començar-se pel documental (i qüestionari adjunt) “Vida abans dels dinosaures”. És un documental llarg i va perdent força a mesura que avança, així és que amb visionar en classe els primers 45 min va bé com a activitat d’inici. Pot servir per tal d’indtroduir preguntes-clau: què és l’evolució? Com sabem que eixos animals van existir (fossils)? L’altra opció és seguir l’itinerari lògic. En aquest segon itinerari resulta molt pràctic fer-se amb algún fòssil real que ells puguen manipular (un trilobite costa 10€ en Ebay).

La unitat 6 recomanem començar-la seguint el ordre establert: amb el vídeo sobre caçadors-recol·lectors actuals a l’Àrtic. Un dels objectius d’aquesta unitat és impugnar el concepte de progrés unidireccional, i aquest vídeo resulta molt útil en eixe sentit.

Bàsicament el que volem contar a La unitat 7 és açò:

img20190305_0007.png

Hi ha doncs dues parts clarament diferenciades: la primera meitat del tema és teòrica. Es tracta de donar les claus explicatives del perquè del pas de la caça-recol·lecció a la ramaderia-agricultura, per què l’aparició de la diferenciació social, per què l’aparció de les primeres formes de govern (i aparells dissuasoris-represius), per què l’aparició dels primers “imperis” (estructures estatals), etc. A la segona part es pretén exemplificar tot això mitjançant l’anàlisi de la societat egípcia antiga. Paradoxalment és la segona part la que pot fer-se més pesada. Començar pel clip de la momificació pot ser una bona estratègia d’inici en aquesta segona part.

Hem escollit parlar ací dels ibers, i no a la unitat dedicada al món clàssic, per tal de ficar de relleu el concepte de simultaneïtat: al segle V a.C. hi han diverses cultures i pobles a la Mediterrània, influenciant-se uns als altres. Volem trencar amb el concepte erroni de la història com una successió lineal de civilitzacions (neolític-sumeris-egipcis-grecs-romans…)

Hem inclós també als hebreus per tal de (més endavant) fer inteligible l’aparició del cristianisme, al segle I d.C.

La unitat 8 convé començar-la la primera setmana de maig (si acabem les classes sobre la segona setmana de juny). Proposem l’itinerari numèric ja indicat. Si algú te debilitat per la història “évènementiel”, pot començar per l’apartat “Fets i esdeveniments.”

La unitat 9 la iniciem amb una gran qüestió: Per què va caure la meitat occidental de l’Imperi i la meitat oriental no? A continuació, passem a analitzar les característiuques d’eixos pobles bàrbars: economia, organització social, organització política (“protofeudal”), i la conseqüent pobresa de les seues manifestacions culturals.

A continuació, una ullada a l’altra banda del Mediterrani, l’Imperi Romà d’Orient (Bizanci), començant per les seues manifestacions culturals (Hagia Sofia) i interrogant-nos del perquè d’eixe esplendor, en clar contrast amb l’Occident bàrbar.

El segón gran bloc de l’unitat el constitueix el sorgiment i expansió de l’Imperi Àrab (amb tot el seu bagatge sociocultural). Ens interessa molt subratllar com acompanyant a l’Islam anaven anexos tota una sèrie “d’incentius” a la conversió: baixada i/o exenció d’impostos, igualtat jurídica (i promoció social), etc. Acabem de desenvolupar tots els aspectes socioculturals de les societats islàmiques altomedievals en l’anàlisi d’Al-Àndalus.

I en contrast amb aquest món econòmica i culturalment brillant, acabem aquesta unitat analitzant els regnes cristians del nord: societats feudals amb unes estructures polítiques molt més primitives encara arrelades en els conceptes de fidelitat personal, guerra i botí.

Iniciem la unitat 10 enllaçant amb el final de l’unitat anterior i comencem amb l’anàlisi minuciós del funcionament del senyoriu tant en els seus aspectes econòmics com juridics. Entenem que és fonamental entendre açò si volem fer intel·ligibles les societats europees des d’ací fins a la fi de l’Antic Règim.


I Congrés d’Humanitats, Ciències Socials i Educació. Cefire-Universitat d’Alacant –  Herramientas dentro y fuera del aula.