Tècniques

Lig amb atenció el següent text:

Si t’imagines els 4500 milions d’anys de la història de la Terra comprimits en un dia, la vida comença molt promte, cap a les 4 de la matinada, amb l’aparició dels primers organismes unicel·lulars, però a partir d’aquí durant les següents setze hores no avança més. Fins gairebé les vuit i mitja de la vesprada, passades ja les cinc sisenes parts del dia, la Terra no té per a mostrar a l’univers més que una inquieta capa de microbis. Aleshores, finalment, apareixen les primeres algues marines, seguides vint minuts després per la primera medusa […]. A les 9:05 p.m. els trilobits entren en escena […]. Just abans de les 10 de la nit les plantes comencen a brotar en terra ferma. Poc després, quan queden menys de dues hores per al final del dia, apareixen les primeres criatures terrestres.
Gràcies a 10 minuts més o menys de temps càlid, cap a les 22:25 la Terra és coberta pels grans boscos del Carbonífer, (els residus dels quals ens proporcionen tot el nostre carbó), i els primers insectes alats són presents. Els dinosaures apareixen en escena just abans de les onze de la nit i dominen durant tres quarts d’hora. A vint-i-un minuts de la mitjanit s’esvaeixen i comença l’era dels mamífers. Els humans emergeixen un minut i desset segons abans de la mitjanit. El total de la nostra història coneguda, a aquesta escala, no aconseguiria més que uns pocs segons, i una vida humana tot just un instant.

Brisón, B .: Una breu història de gairebé tot.

 Com elaborar un eix cronològic.

– A partir del text, elabora un eix cronològic seguint els següents passos:

1r. En la llibreta, traça una línia horitzontal.

2n. Divideix aquesta línia en 24 trams. Numera’ls.

3r. Situa en la línia cada un dels esdeveniments que Brison assenyala en el text en la seua hora corresponent.

4t. Dibuixa baix de cada un dels esdeveniments una xicoteta icona que represente el succés.

5è. Sota el punt 0, escriu “-4500 milions d’anys”. Sota el punt 24 escriu… el que corresponga.


Com comptem el temps? La cronologia.

Cada civilització ha comptat el temps diguem que a la seua manera. Així, nosaltres comptem el temps des del dia de naixement de Jesús de Natzaret. Per tant, en l’any 12 de la nostra era, Jesús tenia… 12 anys. L’any 76 de la nostra era, Jesús hauria complert 76 anys. I en l’any 1492, feia exactament 1492 anys que Jesús havia nascut. (Bé, no exactament, però aquesta és una altra història).

Però … I els anys abans del naixement de Jesús?

Per posar data a esdeveniments succeïts abans del naixement de Jesús, no ens queda més remei que comptar cap arrere. Per exemple, Juli Cèsar va ser assassinat 44 anys abans del naixement de Jesús (o Crist). Ho indiquem així: 44 a.C

Si el succés a datar va succeir després del naixement de Crist, s’indica amb les sigles d.C.

– Posem que la mare de Jesús comptava amb 18 anys quan li va donar a llum. ¿Quin any va néixer Maria?

– Suposem que el pare de Jesús tenia 48 anys quan ell va néixer. ¿Quin any va néixer Josep?

– L’emperador Octavi August va morir quan Jesús tenia 14 anys. En quin any va morir August?

Actualment, en lloc de “abans de Crist” o “després de Crist”, està utilitzant-se “era Comuna” o “abans de l’era Comuna” (en anglés CE – BCE)

Com comptaven els grecs?

Per als grecs, el seu punt de partida per explicar el temps va ser la celebració de la primera olimpíada. Aquesta va tenir lloc segons la nostra cronologia al 776 a.C.

– Segons la cronologia grega, en quin any va ser assassinat Juli Cèsar? En quin any va morir l’emperador Octavi August?

Com comptaven els romans?

Els romans van prendre com a punt de partida la fundació de la ciutat de Roma pels mítics Ròmul i Rem, fet que segons la cronologia cristiana va tenir lloc en l’any 753 a.C.

– Segons els romans, ¿en què any va ser assassinat Juli Cèsar? En quin any va morir l’emperador Octavi August?

– ¿En quin any estaríem avui si comptéssem el temps com els romans?

Segles i anys.

Com ja saps, un segle té 100 anys. La nostra cronologia compta amb un total de XXI segles. S’escriuen així:

I 1 XI 11
II 2 XII 12
III 3 XIII 13
IV 4 XIV 14
V 5 XV 15
VI 6 XVI 16
VII 7 XVII 17
VIII 8 XVIII 18
IX 9 XIX 19
X 10 XX 20
XXI 21

Per esbrinar a quin segle pertany un any concret, cal seguir aquestes tres senzilles regles:

REGLA 1: Si l’any té una o dues xifres, pertanyerà sempre al segle I.

REGLA 2: Si l’any té tres xifres, prenem la primera de l’esquerra, li vam sumar +1 i ja està. Per exemple, l’any 711 pertany al segle VIII (7 + 1 = 8).

REGLA 3: Si l’any té quatre xifres, prenem les dues primeres de l’esquerra, li vam sumar +1 i ja està. Per exemple, l’any 1812 pertany al segle XIX (18 + 1 = 19).

– Per practicar, indica a quin segles pertanyen els següents anys: 12, 1345, 234, 28, 1918, 1786, 1345, 1432, 1876, 1091, 789, 543, 632, 211, 145, 3, 1238, 2012, 1945 .

– Esbrina com compten el temps… els perses.

Anuncis