Meteorits

Què és un meteorit?

Un meteorit no és més que una roca que es mou a gran velocitat per l’espai sense seguir un rumb fix. Hi ha meteorits de la mida d’una bala. Però també n’hi ha de la mida d’una  piscina olímpica.

Tots els dies petits meteorits xoquen contra la Terra. Per sort, aquests meteorits es trenquen i destrueixen en xocar contra l’atmosfera que envolta el nostre planeta.

Aquest meteorit del vídeo tenia una grandaria d’uns 20 metres de diàmetre, i va caure prop de Cheliabinsk, a Russia, el 15 de febrer de 2013.

De vegades el meteorit és tan gran que no es destrueix i impacta contra la superfície terrestre, deixant un forat considerable (cràter) . El cràter de la imatge es troba en el desert d’Arizona, Estats Units.

– Investiga i escriu a la llibreta què són les conegudes com “estrelles fugaces”.

Quan un meteorit és molt gran (més de 50 metres de diàmetre) passa a denominar-se asteroide. Vesta és un asteroide ben conegut.

Què passaria si un xicotet asteroide impactara contra la Terra?

“Un asteroide o cometa viatjant a velocitats còsmiques entraria en l’atmosfera de la Terra a tal velocitat que l’aire sota d’ell no podria apartar-se del seu camí i seria comprimit, com en un inflador de rodes de bicicleta. Com qualsevol que haja fet servir un inflador sap, l’aire comprimit s’escalfa ràpidament, i la temperatura sota l’asteroide pujaria a uns 60.000 graus Kelvin, o el que és el mateix, deu vegades la temperatura de la superfície del Sol. En aquest moment de la seua arribada a la nostra atmosfera, tot el que es trobase en el camí del meteor -gent, cases, fàbriques, cotxes- s’arrugaría i s’esvairia com la cel·lofana en una flama. … El meteorit mateix es vaporizaría a l’instant, però l’explosió volaria 1.000 quilòmetres cúbics de roca, terra i gasos supercalentats. Tota cosa viva a 250 quilòmetres a la redona que no haguera estat aniquilada per la calor de l’entrada seria ara liquidada per l’explosió. … Per a aquells fora de la zona de destrucció immediata, el primer indici de catàstrofe seria un flaix de llum encegadora -la més brillant vista mai per ulls humans- seguida un minut o dos després per una apocalíptica imatge de increïble grandesa: un turbulent mur de foscor arribant al cel, omplint-ho tot i viatjant a milers de quilòmetres per hora. El seu avanç seria aterridorament silenciós ja que es mouria a més velocitat que el so. En minuts … [en 900 quilòmetres a la rodona] qualsevol cosa en peu seria aixafada o carbonitzada, i qualsevol ésser viu moriria. La gent a 1500 quilòmetres a la rodona serien tirats a terra i tallats o colpejats per un torb de projectils. Però això només seria l’ona de xoc inicial. … L’impacte seria seguit gairebé amb tota seguretat per una cadena de terratrèmols devastadors. Volcans al voltant de tot el planeta començarien a rugir i a llançar lava. Es desencadenarien tsunamis que destructivament arribarien a llunyanes costes. En una hora, un núvol de negror cobriria la Terra i roques incandescents i altres runes caurien per tot arreu, incendiant bona part del planeta. S’estima que almenys 1.500 milions de persones moririen en el primer dia.”

 Bill Bryson: Una breu història de gairebé tot.

 – Escriu les fases de l’impacte de les que parla el text. Per exemple, podries començar així:

Fase 1. L’asteroide entra en l’atmosfera. L’aire es calfa fins a una temperatura deu vegades la de la superfície del Sol.

Fase 2. L’asteroide esclata i es  vaporiza. L’exposió vola 1.000 quilòmetres cúbics de terra i mor qualsevol forma de vida 250 quilòmetres a la redona.

Fase 3. …continua tú.

Si vols llegir-te el llibre, aquesta és la referència de la versió abreviada: BRYSON, Bill: Una història realment breu de gairebé tot. Ed. Molino.

O per què no, la versió en anglés, ací.

Resumint…