Mortalitat, natalitat, migracions i… desapareguts

Captura de pantalla 2020-04-30 a las 11.45.09.png

– Quina irregularitat observes en la piràmide de població de Cambodja?

– Per grups, anem a formular posibles hipòtesis que expliquen aquest fenòmen demogràfic.

– Individualment, anem a contrastar la hipòtesi del nostre grup. Com? Molt senzill: investigant.

  • A on està Cambodja?
  • En quin grup d’edat es dona la anomalia demogràfica que hem detectat?
  • Tenint en compte que la piràmide és de 2018, en quins anys van nàixer les persones d’aquest grup d’edat?

A l’any 1974, Pol Pot, líder de la milícia armada Khemers Rojos, es va fer amb el poder a Cambodja.

Qui eren els Khmers Rojos?

Dirigits per Saloth Sar, més conegut com Pol Pot, els Khmer Rojos van ser un moviment maoista radical fundat per intel·lectuals cambodjans educats a França.

El seu objectiu era crear una societat agrària autosuficient: les ciutats van ser buidades i els seus habitants van ser forçats a treballar en cooperatives rurals. Molts van ser explotats fins a la mort, mentre que altres van morir de fam, mentre l’economia s’enfonsava.

Durant els quatre violents anys que van estar al poder des del 1975 fins al 1979, els Khmers Rojos van torturar i van matar a tots aquells que eren considerats enemics (intel·lectuals, minories, ex funcionaris del govern) i les seues famílies.

L’amplitud i la brutalitat dels assassinats, molts d’ells documentats minuciosament per funcionaris, fan d’aquest règim un dels més sanguinaris del segle XX.

El règim va ser derrotat en una invasió vietnamita el 1979. Pol Pot va fugir i es va mantenir lliure fins al 1997. Va morir sota arrest domiciliari un any després.

FONT: https://www.bbc.com/news/world-asia-46217896 https://bit.ly/2X3A61V

Sang

Antiga Presó de Sang, a la província de Kandal (Cambodja). Font: Documentation Center of Cambodia Archives

Població de Cambodja 1974-1979

– Llig el text de dalt i mira aquesta gràfica amb atenció. Quants habitants (aproximadament) tenia Cambodja al 1974? I al 1979? Què va passar amb les persones que falten?

– Quina és la connexió entre els desapareguts de 1974-79 i els vius que en 2018 tenien 40-45 anys d’edat?

– Escriu un assaig de 200 paraules amb el títol “La població a Cambodja als anys 70 del segle XX”.

– Activitat Grupal: Hui, podria passar una cosa semblant a Espanya? Per què?

És el moment d’entendre tres mots:

Drets humans – Democràcia – Dictadura

Què és una democràcia?

Viure en una democràcia real (no en una de mentiretes, ull) vol dir moltíssim més que votar. Si vius en una democràcia, la llei garanteix que tu tens aquests drets que ara anem a treballar. A l’enllaç de baix, tens el quadernet:

Els meus drets, els teus deures; els meus deures, els teus drets.

Llib. prof.: Guia Breu

– A partir del que hem treballat, escrigueu en grup la vostra definció de “Drets Humans”.

– Escrigueu una llista dels que vosaltres considereu com “Drets Humans”.

Podem contrastar les nostres conclusions ací: https://ciudadaniaylibertades.wordpress.com/democracia/

Què és una dictadura?

– Anem a escriure entre tots una definció operativa del terme “dictadura”.

No sols Cambodja…

Al 1 d’abril de 1939 va concloure la Guerra Civil espanyola. La dictadura del General Francisco Franco Bahamonde s’extenia ara ja sobre tota Espanya.

Franco va morir (de mort natural) el 20 de novembre de 1975, amb els seus poders dictatorials intactes.

Fins a l’any 1978, amb la promulgació de la Constitució, Espanya va estar sota un règim jurídic dictatorial. Això volia dir que els Drets Humans no existien a Espanya.

– Què li pot passar a una persona que viu en un país a on els Drets Humans no existeixen? Per grups, feu un llistat el més detallat possible.

Espanya, 1940

salen-a-la-luz-10-esqueletos-en-la-fosa-112-de-paterna-que-ya-estan-listos-para-exhumar.jpg

Set. 2018: treballs a la Fossa 112. Cementeri de Paterna, València. FONT: Agència EFE

Aquestes persones de la fossa 112 del cementeri de Paterna han estat desaparegudes durant més de 60 anys. Van desaparèixer després de la Guerra Civil, en temps de pau. Els seus familiars no sabien a on estaven ni que va passar amb ells. L’última notícia que tingueren d’ells és que havien sigut empresonats a València.

Fossa 113

Fossa 127: la troballa de Francisco Sanz Herráez

– A partir de la informació adjunta (baix), escriu en 150 paraules la història de la troballa de Francisco Sanz Herráez.

Captura de pantalla 2020-05-10 a las 13.40.19.png

FONT ALTERNATIVA: https://bit.ly/2zo1Rdl

Només a les fosses del cementeri de Paterna, hi ha més de 2.200 persones desaparegudes.

El nombre de desapareguts a tota Espanya entre 1939 i 1960 s’estima en no menys de 50.000 persones (Casanova, 2002, p. 9).

Anunciado el fin de la guerra por el bando vencedor el 1 de abril de 1939, prosiguió una intensa represión contra los vencidos. Además de la persecución por motivaciones políticas o religiosas, la represión por parte del Estado se extendió a otros sectores. La persecución llevada a cabo contra homosexuales y población gitana formó parte del período franquista, e incluso la legislación y la represión efectiva de personas sobrevivió a éste. Las autoridades militares controlaron todo lo relacionado con el mantenimiento y salvaguarda del orden público, prolongando el estado de guerra hasta el 5 de marzo de 1948, y luego manteniendo competencias políticas y jurisdiccionales, que les permitieron actuar en términos sustanciales al margen de cualquier control de carácter civil. A lo largo del régimen franquista se acumularon numerosas víctimas de violaciones de derechos humanos, que por su naturaleza y gravedad equivalían a crímenes de lesa humanidad. […] 

Entre los crímenes destacan por su carácter y gravedad, pero también por su magnitud: la tortura, la desaparición forzada, las ejecuciones extrajudiciales, incluidas las numerosas ejecuciones de personas condenadas tras juicios injustos, desprovistos de las más elementales garantías del debido proceso. Fueron numerosas las personas que perdieron la vida o sufrieron padecimientos a causa de actos inhumanos. […] 

Hasta hoy los restos de decenas de miles de personas han permanecido desprovistas de identidad en fosas clandestinas, o se ha privado a sus familias de conocer el lugar en que fueron enterrados sus cuerpos. 

Amnistía Internacional (2005). España: poner fin al silencio y la injusticia. La deuda pendiente con las víctimas de la Guerra Civil Española y del régimen franquista. Madrid: Amnistía Internacional, pp. 10-11

– Llig el text de dalt amb atenció. D’haver existit en aquell temps, quins articles de la Constitució de 1978 haurien pogut protegir a aquestes persones?


Casanova, J. (coord.) (2002) Morir, matar, sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco. Barcelona: Crítica.