Hutton i el misteri de les petxines escaladores

FONT: BRYSSON: Una història realment breu de gairebé tot. 2003.

 – Quina era la pregunta que portava de cap als científics de finals del XVIII?

– Quina va ser la hipotesi que va plantejar Hutton com a resposta a l’enigma?

---

La datació dels fòssils (afegit a petició de 1er.D 2017)

A simple vista i per l’experiència, podem saber si un fòssil és més antic que altre senzillament per l’estrat al que l’hem trobat: si està més per damunt és més recent, però si el trobem en un estrat més profund, evidentment eixe fòssil és més vell.

A aquest mètode de datació per comparació se li anomena datació relativa.

Tot això està molt bé però… Com sabem l’antiguitat real del fòssil que està davall?

Eixa pregunta només pot ser contestada aplicant-li al fòssil o a les roques que li acompanyen en el seu estrat unes sofisticades proves fisicoquímiques. A aquests procediments de datació se’ls anomena  mètodes radiomètrics de datació absoluta.

Els principals sòn:

Carboni 14: Només val per a datar matèria que alguna vegada va estar viva (fusta, ossos, etc.). No val per a datar restes de més de 60.000 anys. El C14 es queda curt per a datar fòssils.

Potasio-Argó: Aquest val per a datar roques volcàniques de més de 100.000 anys. Si a un jaciment tens un estrat de roca volcànica, pots conèixer l’edat d’eixe estrat i deduïr l’edat dels estrats tant de dalt com de baix per comparació.

Hi ha altres mètodes, com la datació per termoluminiscència, per paleomagnetisme, etc.